Dietari (01/12/2022) : la llibertat familiar sempre té un preu

La família que et ve donada quan neixes no la tries, te la trobes. Segurament les meues filles deuen pensar el mateix de la família que s’han trobat, que el penso jo de la família que em vaig trobar. L’estructura familiar llatina en forma d’una xarxa extensa i densa de familiars, tot sovint serveix com a xarxa de suport i quasi sempre és el primer àmbit de socialització, interaccions i aprenentatges. Però també, amb els anys i a mesura que hom creix, aquesta xarxa pot acabar esdevenint una presó, amb certes dosis de màfia, que castra i anihila el desenvolupament i les creences úniques i intransferibles de cada membre, de cada persona. En un moment de la meua vida, doncs, vaig decidir que calia sortir d’aquesta xarxa pel simple fet de poder satisfer els meus anhels de llibertat, i també perquè ja intuïa l’anorreament al qual se’m sotmetria. En efecte, l’opció de la llibertat i la independència, l’opció de seguir el camí que se m’havia marcat i que s’esperava que seguís, no va sentar gens malament. I encara ara continua sense sentar bé, i sense acceptar-se ni entendre’s. És la seva decisió… jo vaig prendre la meua, i amb totes les conseqüències. Com per exemple, la falta de xarxa. Però això també m’ha servit per a estar absolutament satisfet amb mi mateix i amb la família que hem aconseguit crear. Ens ho hem guanyat tot amb el nostre esforç. Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, i ningú ens hi ha ajudat.