Del 23 al 25 de març de 2022 es van celebrar a la Universitat Pontificia de Salamanca les XIV Jornades Tècniques d’ABIE, l’Associació de Bibliotecaris de l’Església a Espanya. Enguany, la conferència inaugural va anar a càrrec de la Glòria Pérez Salmerón, expresidenta de l’IFLA, i portava el títol de Bibliotecas y ODS : Objetivo del Desarrollo Sostenible.
Durant la seva ponència, Pérez Salmerón va especial èmfasi en què les biblioteques ajuden a millorar la formació de les persones, i que el compromís social que adquireixen les biblioteques és molt més important, ferm i intens del que ens pensem. Un compromís socials que es basa en donar resposta a les demandes informacionals globals dels usuaris, tot garantint-ne el seu accés… i és que mai es deixa a ningú enrere. També va parlar de què fins el 2016, ni la mateixa IFLA ni encara molt menys el col·lectiu bibliotecari estava preparat per assumir l’advocy i ni encara menys els ODS, els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Des de llavors, la Federació prepara els bibliotecaris i els sensibilitza per a què siguin capaços d’influir respecte els ODS en els seus respectius països. I al mateix temps, es va esbrinar que també es podia ser present al Comité Econòmic i Social de la ONU.
I és que per a la ponent, les biblioteques està clar que no només donen, sinó que també necessiten rebre suports, i que per la via de l’adopció i impuls dels ODS en poden rebre, molts i de molt importants i poderosos. Les biblioteques tenen molta credibilitat en les societats actuals i entre la ciutadania, però molts cops això no ho aprofitem els professionals mateixos: en general, hi ha escassa gestió dels contactes, fem poc networking… i ens fa falta desenvolupar més diplomàcia i més relacions. Tampoc es recullen de forma sistemàtica indicadors, quan de fet són importants, bàsics, ja que ens serveixen com a base per a futures accions, i especialment per a què ens valorin.
La ponent va destacar que els ODS estan signats per tots els països, son un compromís signat pels respectius governs, i que són d’obligat compliment. Així, Pérez Salmerón considera que per a les biblioteques són una magnífica oportunitat, i que a més a més no inventem res, perquè senzillament ja hi són; i a més, hi són en un llenguatge que coneixen i entenen els governs i les persones que prenen les decisions, amb la qual cosa es facilita el poder arribar fins a elles.
Mentre escoltava la ponent m’anava fent una pregunta de forma insistent: i tot això, a les biblioteques eclesiàstiques, en quina forma ens implica? Podem i hem d’aplicar els ODS, també nosaltres? O som una tipologia de biblioteca tan especial, tan concreta, que aquesta cantarella, escrita amb un llenguatge tan vague, tan buit i tan excessivament poètic, no ens afecta i que per tant no cal que ens aturem a escoltar-la??? I la resposta és que evident és que si que els ODS ens impliquen i ens afecten, i que també cal que fem passes decidides per adoptar com a pròpia tota la filosofia que porten de forma tan explícita. I és més, en l’àmbit eclesiàstic tenim un document similar, que no altre que l’encíclica del Papa Francesc Laudato si’… I cito textual de la Viquipèdia:
En aquest document el papa critica el consumisme i desenvolupament irresponsable, i fa una crida per a fer “una reacció global” per combatre la degradació mediambiental i el canvi climàtic.
No és aquesta frase una declaració d’intencions per un món més sostenible? En efecte, i és que penso que la Laudato si’ ha de ser el nostre document marc i de referència, en l’àmbit de les biblioteques eclesiàstiques, per a fer nostres els ODS que s’han desenvolupat des de l’àmbit civil. Ara cal que des del l’àmbit tècnic, tots els professionals que treballem en aquestes biblioteques iniciem un treball de traslladar els objectius proposats pel Papa Francesc en la seva encíclica al nostre dia a dia en les biblioteques que gestionem. Pot ser, sens dubte, un treball apassionant i que podria ajudar a posar les biblioteques en les agendes de poder.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
