Segueixo amb la meua anàlisi particular de les XIV Jornades de l’ABIE, celebrades a Salamanca entre el 23 i el 25 de març de 2022. El matí del dia 24 va estar dedicat a la presentació de diferents projectes i experiències de digitalització de diferents institucions i en diferents àmbits. Hi van intervenir Laura Guindal Martínez, del Consejo de Cooperación Bibliotecaria; Margarita Becedas González, de la Biblioteca General Històrica de la Universitat de Salamanca; Elena Sánchez Nogales, de la Biblioteca Nacional d’Espanya; i Almudena Caballos Villar, de la Universitat Complutense de Madrid.
Totes elles van anar explicant els seus propis plans i projectes de digitalització que havien desenvolupat a les respectives institucions, i l’experiència que havien suposat. Finalment, va tenir lloc una taula rodona amb totes les participants, per a posar en comú i debatre amb el públic. I és que la digitalització és en l’actualitat un dels principals camps de treball en qualsevol tipologia de biblioteca, i especialment en les biblioteques patrimonials de l’àmbit eclesiàstic, com ho són la majoria en les que treballen i treballem els assistents a les jornades.
De tot plegat en trec un parell de conclusions. La primera, que hi ha multiplicitat de projectes de digitalització: cada institució desenvolupa els seus propis projectes, i els presenta i difón com pot o com sap. És evident que se segueixen estàndars oberts i recomanacions internacionals, i que com tothom sap s’usen llenguatges que permeten la interoperabilitat i la recol·lecció de dades entre repositoris. Però també és cert, i penso que ahir va quedar palès, que no totes les biblioteques participen en repositoris nacionals, europeus i mundials, i que per tant, si un investigador o fins i tot un usuari de carrer vol consultar i investigar, en bona mesura haurà d’anar institució per institució, executant infinitat de vegades la mateixa cerca i navegant per entorns diferents dissenyats amb múltiples programaris. És evident que aquesta atomització d’esforços ens resta de forma greu l’enorme potencial que té la digitalització en la preservació, la conservació i especialment en la difusió i el coneixement del patrimoni bibliogràfic que conservem a les biblioteques. Cal, doncs, aprofundir encara més en la cooperació interinstitucional, principalment de cara a una optimització de recursos i a una millor gestió de les inversions que s’hi fan, molts cops fetes amb diners públics.
La segona conclusió que trec és que s’estan perdent moltes oportunitats d’estar presents en un entorn que avui dia és absolutament bàsic i imprescindible, i que és el de la Wikipedia i tot l’ecosistema que s’ha creat al seu voltant. Perquè penso que digitalització és també tenir una estratègia per a la redacció d’articles i de millora de continguts relacionats amb la nostra institució (la seva història, els seus personatges històrics, els seus fons bibliogràfics), i l’inclusió de referències bibliogràfiques de fons propis, com un element més de visibilitat del nostre fons. I perquè penso també que digitalització és desenvolupar una estratègia per a pujar continguts amb les llicències d’ús apropiades a Wikimedia Commons, que és un dels repositoris d’imatges més importants i més grans que existeixen avui en dia. Perquè més enllà de l’ús incipient que algunes biblioteques com la BNE i d’altres fan de Wikidata i la seva connexió amb els respectius Sistemes de Gestió de Biblioteques per a la millora de la descripció d’autoritats, cap de les responsables de biblioteques i institucions que van parlar ahir va posar sobre la taula la necessitat de ser també a Wikipedia i a Wikimedia, de forma activa i proactiva, i com una branca més en les respectives estratègies de digitalització. I penso que és una branca indispensable, i on les biblioteques hi hem de ser, si realment volem acabar arribant al major nombre de persones possible. Siguem clars: només els usuaris experts o motivats visitaran i exploraran els diferents repositoris digitals que existeixen. La immensa majoria d’usuaris, en les seves consultes i necessitats informatives, el primer lloc que visitaran serà, amb molta probabilitat, la Wikipedia… i no trobaran pràcticament res de l’enorme tasca de digitalització que estem impulsant des de les biblioteques. Em pregunto si no estem malgastant esforços en projectes molts cops milionaris quan ja hi ha creat i autogestionat tot un entorn d’abast mundial i que té un impacte i una visibilitat que segurament mai aconseguirem. Per què no aprofitar-ho?
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
