Sense categoria

Seria possible l’autonomia de centres bibliotecaris?

En un article al seu blog del passat 25 de novembre, en Luís Anglada deixava entreveure un cert i amagat conflicte de competències entre les diferents administracions que gestionen el Sistema Bibliotecari de Catalunya… un Sistema en el que entren en joc municipis, comarques, diputacions, Generalitat, l’Estat… Una olla de grills que queda amagada per al ciutadà en general, però pel que sembla, hi és.

El meu coneixement sobre la matèria (competències, xarxes, gestió, etc…) és el mínim per a moure’m pel meu món professional, i per tant reconec que en sóc cap expert. No obstant això, fa dies que penso sobre aquestes temes, i l’article d’en Lluís m’ha fet decidir a escriure sobre tot plegat… més preguntes que no pas afirmacions. La pregunta és la que il·lustra aquest article: Seria possible l’autonomia de centres bibliotecaris? I em pregunto això fent una similitud amb l’autonomia de centres educatius que busca impulsar la Generalitat. Som móns diferents, antagònics, i per tant, no es podria aplicar, o per contra hi ha més punts en comú dels que ens podriem pensar? S’assemblen les escoles i les biblioteques?

Aquest decret esmenta tres línies bàsiques d’autonomia: de gestió, d’organització i de pedagogia. Com podriem traslladar a les biblioteques tot això? Faig una proposta:

    • Gestió: llibertat per a gestionar el personal, i per a contractar els professionals amb un perfil més adient i precís per aquella biblioteca.
    • Organització: per a poder decidir l’estructura interna de la biblioteca, amb la figura del director, sots-director, gerent, o altres figures que es creguessin necessàries, i tot per a què la biblioteca funcioni de forma més eficient.
    • Pedagogia: la funció pedagògica de les biblioteques és absolutament innegociable, i és una aposta de futur per a la nostra professió. Aquesta autonomia es podria encaminar vers la llibertat en la decisió de quina formació es dóna, com es fa, amb quins materials és fa, les temàtiques de la mateixa, la contractació de professorat, etc.

I aquests tres camins han de servir per a una finalitat: l’acompliment del què en l’àmbit educatiu es coneix com el Projecte Educatiu de Centre… Pot o ha de tenir la biblioteca un projecte educatiu? O un projecte bibliotecari, en què l’educació hi tingui un paper principal? En tot cas, en el resum del decret d’autonomia de centres, referent al Projecte Educatiu hi podem llegir:

Totes aquestes eines organitzatives i de gestió han de permetre als centres educatius bibliotecaris aconseguir posar en pràctica amb èxit el Projecte educatiu bibliotecari del centre. Aquest projecte ha de contemplar un seguit d’aspectes. El primer, la definició de la identitat i dels objectius del propi centre. Alhora, ha de deixar clar quines són les prioritats i els plantejaments educatius bibliotecaris.

El projecte ha de permetre la participació d’actors externs com ara la comunitat educativa bibliotecària (associacions de pares i mares, municipi, entitats i associacions….) i el seu entorn. En darrer terme, ha d’establir aquells indicadors quantitatius de progrés que permetran determinar si s’han aconseguit o no els objectius marcats en el projecte.

Els indicadors de progrés seran analitzats a partir de l’avaluació, un dels aspectes destacats del Decret d’autonomia dels centres educatius bibliotecaris. Una avaluació, en acord al que determini l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació de les Biblioteques, i que afectarà no només als centres, sinó al professorat als bibliotecaris i a la direcció. Aquesta es farà un cop acabat el període de mandat de l’equip directiu -4 anys- i té com a objectiu garantir l’assoliment de les competències bàsiques i específiques per part de l’alumnat dels usuaris.

Font: http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20100803/01.htm

He modificat algunes paraules per a fer-lo venir al nostre àmbit, però penso que els seus fonaments continuarien ben ferms, no?

Bé, potser he descobert la sopa d’all, i de fet l’autonomia bibliotecària ja és un fet… o potser em fico on no em demanen. Però penso que és un tema prou important, un tema de país, nacional, com per parar-nos una bona estona a reflexionar. Aquest tema són les biblioteques, és clar…

Avatar photo

Bibliotecari-documentalista. Pare de dues xiquetes meravelloses i que m'estimo amb bogeria. Fent feina de bibliotecari a la #BiblioEpiscopal. Vivint entre #Tortosa i #Barcelona. Els trens de la #R16 són el meu tercer espai. Curriculum | Llibres publicats | Tots els noms del tren

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *