Escrit d’anit.
****
Paraules de hui:
«Avant les atxes», Kike.
«Avant les atxes», Ramona Ibarra.
«Moltes gràcies», Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d’altres coses, he parlat amb ma mare i li he presentat idees que se m’ocorrien (sovint, fruit de vivències i de lectures capdavanteres d’educació o bé de creativitat). És una cosa que m’agrada, puix que fruesc fent de mestre i, això sí, estant creatiu davant l’altre, tinga l’edat que tinga, perquè, potser, et diga (o t’escriga) res que t’adobe el terreny.
Altrament, hem enviat un missatge a Maria Dolors Sala Torras, una amiga que també ha estat mestra (i que delectava de la professió), de més de setanta anys, i n’hem escoltat una responsió en què hi havia atreviment, moderació, soltesa i, com moltes vegades, una dona dialogant i que té un model de vida que segueix i que li va bé.
Afegirem que, com escrigueres el 29 de setembre del 2009 en el primer blog que creares (https://aprenambplaer.blogspot.com/2009/09/els-jocs-poligonals-o-de-ments.html?m=0),
<<mentres plovia amb coneixement i prou, un amic i psicòleg, d’ara en avant, Felip (mas que no siga el seu nom real), m’exposava amb espontaneïtat i amb interés el tema de les formes dels jocs d’ara, sobretot, dels electrònics (els autocompetitius). Interessen els que tinguen formes més diferents a la quadrada o a la rectangular, és a dir, aquelles que empenyen la persona cap a la creativitat. Felip em deia, poc o molt:
«Si has observat, els jocs infantils o per a adolescents, com de marcianets, estan organitzats amb formes quadrades, com la ment que pretenen preparar. Per tant, si volem una societat més lliure i creativa, hem de traure la persona cap a formes doblades –per exemple, les tres dimensions- o cap a formes corves… Els mareja, en aquests temps, perquè els envolta molta forma quadrada. I, davant això, hi ha una alternativa: la creativitat»>>.
Ben mirat, dir-vos que, de vesprada, mentres revisava la recerca, he capit uns comentaris que deien que l’ambient en què es criaren i en què foren educades àvies i mares nascudes abans de 1920 era matriarcalista i també la seua manera d’educar els fills i els néts.
En resum, amb un estil en què hi havia moltes roses fines amb bona avinença amb clavells daurats, com diu la lletra d’una cançó tradicional d’Alaquàs (l’Horta de València).
I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes
