Matriarcalisme català - poesia

La historiografia «simpàtica» amb el règim «d’esquerres» i el paper de l’historiador

 

Bon dia,

Ahir, en Xavier Díez, publicava en Twitter (https://x.com/i/status/2081800304928997653):«Els historiadors activistes fan un mal terrible a un gremi preocupat per la veritat, no pas perquè els fets encaixin amb la seva ideologia. Martín Rodrigo és la punta de l’iceberg».

En llegir hui aquests mots, li hem respost:

<<Bon dia, en Xavier,

Després del 1r d’octubre del 2017, he observat una major tendència entre els afiliats a partits d’esquerres (en el País Valencià, els del Pacte del Botànic i ERPV) a no traure res que, parlant col·loquialment, els puga portar a rebre un calbot del govern espanyol i, primerament, tirant per baix, de l’autonòmic.

Igualment, crec que, de pas que aquests investigadors tracten de traure temes «anticatalans», «no trauen les bragues a l’aire» en qualsevol tema i a nivell global («els seus», els altres i tercers).

Una manera tendenciosa i «ben pagada» del partit, a canvi de no fer una recerca historiogràfica més «seriosa», més global.

És allò de criticar els altres (o qui els convé), però no dir-ne res negatiu dels seus.

A mi, al capdavall, me’n farta.

Avant les atxes.

Una abraçada>>.

Nasquí en Aldaia (l'Horta de València) en 1971, acabí Magisteri (especialitat Humanes) en 1994 i, des que era xiquet, he estat molt interessat per la llengua catalana (àdhuc, pel seu ús genuí), per la cultura tradicional i pel folklore vernacles en terres catalanoparlants com també per la literatura, per l'art i per la maternitat matriarcalistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *