Paraules d’ahir:
«Avant les atxes», Kike.
«Endavant les atxes», Júlia Aixut Torres.
«Agraïda per tot», Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d’altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit una anècdota de més de vint anys arrere. Així, després d’uns fets, cercàrem en una emissora alternativa, lliure i llibertària («Ràdio Klara», de la ciutat de València) i poguérem escoltar-hi informació que no eixia eixos dies.
I, com que tu, moltes vegades, connectaves amb l’emissora, ella et diu:
«— M’he recordat de tu i d’aquell dia. Cercant, cercant en la ràdio, fins que ho trobàrem i presentaven el tema d’una altra manera».
Llavors, li hem comentat:
«— Ara, em passa una cosa pareguda, però des que porte un blog que, junt amb uns altres de temes diferents, són com fills emparats per la mateixa mare».
Afegirem que, captar que hi ha vies per les quals podem reportar, plasmar, capir quins temes pareix que interessen més i com respon la gent,… t’ajuda a encertar més per on van les tendències en el present. Tot això, m’ha fet decidir-me a abraçar la senzillesa, perquè és el fonament d’un bon resultat, així com l’emissora («Ràdio Klara») donava entrada a col·lectius marginats socialment i pel seu punt de vista.
Així, direm que, si el títol és impactant i sensacionalista, solen haver-hi moltes lectures.
Això sí, com a esperançador per a lo vernacle en terres catalanoparlants, agregarem que les llegendes, les anècdotes d’ancians i, igualment, temes en què apareix el paper de la dona autòctons, tenen bona rebuda. I, si les has compilades de gent nascuda abans de 1940, més.
Adduirem que hi ha una part interessant de lectors que copsen lo referent al matriarcalisme català (com és, com es manifesta en la seua base), potser perquè hi ha qui torna a romandre dins la cova (la casa pairal en què hi ha la padrina senzilla, maternal, tan plasmada en rondalles anteriors a 1932) en què la velleta conta lo que li passaren els seus antecessors.
I tu, de bon matí, també vas a l’era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d’un xiquet.
I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
