Matriarcalisme català

«Jota de quintos» de Benigànim, de 1914

En el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, el 13 de juny del 2020, Jose V. Sanchis Pastor, escrigué la “Jota de quintos”[1] de Benigànim (vila valenciana de la Vall d’Albaida):

“JOTA DE QUINTOS

Els quintos de l’any 14

han sigut molt desgraciats:

eixiren a pegar volta

i Pere els ha denunciat:

 

‘— Ya no quiero beber

de tu tinaja

porque he visto una cosa

que sube y que baja’[2].

 

Els quintos de l’any 14,

carabassa li furtaren

a Ximo ‘el del Coronal’

el dia que l’allistaren.

 

‘— ¿Qué es lo que me metes

que tanto me gusta?

— Un escolanet

en el llontal[3] de fusta’.

 

Els quintos de l’any 14,

a les xiques, cantarem

perquè mos crida la ‘quinta’

i prompte no les vorem [ = veurem].

 

‘– ¡Ay!, ¡sácamela!,

que la quiero ver,

¡Ay!, ¡métemela!’

que em dóna gustet’”.

 

 

Notes: [1] El 7 de desembre del 2020 posí aquesta cançó en el meu mur i Jose V. Sanchis Pastor, entre altres coses, comentà que «la cançó parla de Ximo ‘el del Coronal’. El Coronal és una heretat. HERETAT DEL CORONAL. I la família que treballava les terres són coneguts en Benigànim com ‘els del Coronal’. Ximo ‘el del Coronal’ era casat amb una germana de la meua rebesàvia». Una heretat és una propietat rústica, això és, del camp.

Quan diu «l’any 14», es refereix a l’any 1914.

[2] En aquesta jota, hi ha una persona que parla castellà i fou el primer cas en què escrivien un fet així. Igualment, direm que, el 9 de desembre del 2020, poguí veure aquesta jota gràcies a un missatge de Jose V. Sanchis Pastor, qui em remetia al mur de Salvador Blasco Peris, en què hi havia un vídeo que es pot veure en Internet: https://www.facebook.com/watch/?v=1742862902469663, en el mur del blog «País Valencià, gent, terra,, força», a què accedírem.

[3] «Llontal», com aclarí Jose V. Sanchis Pastor, vol dir «peanya», «repeu».

Nasquí en Aldaia (l'Horta de València) en 1971, acabí Magisteri (especialitat Humanes) en 1994 i, des que era xiquet, he estat molt interessat per la llengua catalana (àdhuc, pel seu ús genuí), per la cultura tradicional i pel folklore vernacles en terres catalanoparlants com també per la literatura, per l'art i per la maternitat matriarcalistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *