Paraules publicades ahir, 30 de març del 2026:
“Avant les atxes”, Kike.
“Endavant, sempre”, Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d’altres coses, he parlat amb ma mare sobre un treball que féu un company de Magisteri en relació amb les sectes destructives i amb les satàniques a partir d’un llibre de Pepe Rodríguez i d’un article que, feia poc, havia estat publicat en la revista “El Temps”.
Igualment, una dona de Colòmbia ens ha comentat que, en el seu país, la religiositat és diferent i més lligada a la terra, principalment, en els Pobles matriarcalistes que hi ha.
Així, celebracions com la Setmana Santa tenen moltes semblances amb la cultura vernacla catalana: 1) és més intimista, 2) no es fa culte a la mort, 3) no hi ha solemnitat, ni elements militars, 4) la figura de la mare i la Mare Terra són presents…
Per això, li addueixes que, per exemple, en el País Valencià, es fa molta més festa (i moderada, però de celebració de la vida, de la primavera) el dia de Pasqua, Dilluns de Pasqua i, en un altre temps, Dimarts de Pasqua: tres jorns també molt importants, si més no, en Catalunya.
Altrament, li he afegit que, en les terres catalanoparlants, la mort és tractada com, per exemple, en la cultura colla (d’Amèrica del Sud i matriarcal): com un retorn a la mare i, de pas, com un empelt que farà fèrtil la terra i pel bé de l’esdevenidor. Ah! I que això ho he pogut deduir arran d’anàlisis de poemes vernacles.
Ben mirat, quan ens ha amollat que teníem molta facilitat per a fer interpretacions que molta gent no captaria, li hem dit que la formació a partir de moltes fonts diferents, de relacions i de no limitar-nos només a la versió més estesa a nivell polític, ho aplana molt.
Finalment, dir-vos que aquesta dona ha fet cursos de formació per a adults i que la seua valor més important és el seny de la justícia…
I tu, de bon matí, també vas a l’era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d’un xiquet.
I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
