Votaré candidatures valencianes que manifesten públicament que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i, de pas, vernacla en terres valencianes i en les altres terres catalanoparlants, és matriarcalista.
En públic.
En mítings.
Per escrit.
En entrevistes.
En Internet.
En les xarxes socials.
En Xiuxiuejar.
Com posava un llibre publicat cap a l’any 1970, per a aprenentatge d’anglés, en boca d’una dona a un home amb un ganivet clavat en l’esquena (qui demanava ajuda),…
“Nobody gives nothing for nothing”.
És a dir, “Ningú dóna res a canvi de res”.
No he canviat mai el meu vot per allò del vot útil, ni del “Que ve la dreta...”, ni del “Som la solució”, ni del “Porque tenemos la razón” (PP, eleccions municipals del 2011), ni del “Hay un camino a la derecha” (Frente Nacional, encapçalat per Blas Piñar), ni dels antisistema, ni dels “STOP Desahucios” que et demanaven en castellà en Alaquàs anar a sa casa a fer-hi classes de franc (primavera del 2013),… i a viure de baldraga i de la llei del mínim esforç.
Al cap i a la fi, com diu un refrany, “Tal faràs, tal trobaràs”.
Lluís Barberà i Guillem
Alaquàs (l’Horta de València).
