Prosseguint amb el tema de la mort com una qüestió no tabú en la tradició matriarcalista catalana, el 2 de març del 2026 llisquí uns versos del llibre “Aportació al Cançoner popular de Mallorca. Tom III”, d’Antoni Gili i Ferrer i publicat per El Tall editorial en 1996 (1a. ed.) i, immediatament, m’evocaren una rondalla de Francesc de S. Maspons i Labrós (“La Creació”), apareguda en els anys setanta del segle XIX. Comencem per la composició:
“Ningú té acta de vida,
ni sap quan se morirà,
perquè el qui mos va crear,
sa retxa mos va senyar
i se va estojar sa mida.
I sa terra beneïda
mos crida, de nit i dia,
i diu que sa carn que ha nodrida
la s’ha de tornar [ a] menjar” (p. 105).
Quant a la narració, hi ha un passatge en què la Mare Terra parla a Déu:
“I, quan totes les coses foren al seu punt posades i tingué cadascuna el seu mereixement o paga, la terra es va oferir a Déu i li digué:
-Senyor: ¿què és lo que us plau, de mi, fer-ne?
I Déu li va respondre:
-Tu mantindràs tot lo que en el món es cria.
-¿I com tindré tanta força?
-La tindràs perquè tot t’ho menjaràs.
I, de llavors ençà, tot torna a la terra i aqueixa tot s’ho menjar, fins l’home, si nó és l’ànima que va allí on li pertoca” (p. 69).
Finalment, posarem que, en nexe amb aquest punt (i per la semblança), el 30 d’octubre del 2018, vespres de la festa de Tots Sants i de la dels Difunts, aní a raonar amb un amic molt coneixedor de la cultura colla (matriarcalista) i escriguí en el meu diari personal que, “Sobre el tema (…) de la vida, de la mort i d’una vida nova (tenint present allò que en la cultura colla s’entén com que la persona és terra caminant), ha dit que la persona va a la terra, ‘és guano’ (sic) i, per tant, és viva, ‘dóna vida’ (…), ‘forma part del cicle de la vida’ (…).
Hi comentava que, en la nostra cultura capitalista i en els ambients on es rebutja la visió matriarcal de la vida, no sols es té por a la mort, sinó que s’entén com que la vida acaba amb la mort i, a més, no s’hi afavoreix el dos, el donar part de la nostra vida a l’altre. En la cultura colla, hi soterren els morts en casa”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
