Sobre l’aeroport de Barcelona i l’entorn natural

Jo no tinc els coneixements per a saber el que de la tercera pista de l’aeroport del Prat, però veig i llegeixo prou per a tindre una opinió magufa.

Aquesta foto l’he pres aquest matí al tram final del riu Llobregat, flamencs a menys de 10km en línia recta de la Plaça Catalunya. Ara pensem en com era aquesta zona abans de la construcció de l’aeroport del Prat a inicis del segle passat. Sí, és un anacronisme perquè la sensibilitat per aquest tipus d’espai natural, i per la natura en general era molt diferent de l’actual. Els aiguamolls eren zones malsanes que no es podien aprofitar per a conrear, excepte l’arròs, i font de malària. Així que si necessites trobar un espai prou gran per a encabir-hi un aeroport prop de Barcelona, a on el construiràs? Al Prat. Al Maresme no hi cap, cap a Sant Boi, Viladecans i Gavà hi ha de les millors terres de conreu de Catalunya, i al Vallès conreu de cereals. La solució era evident. Després es va anar ampliant i menjant més àrees d’aiguamoll.

Ha passat més d’un segle de la primera fase de l’aeroport i tot ha canviat força per continuar vessant més ciment sense pensar-hi més.

La sensibilitat vers la natura i la protecció dels espais natural està molt més desenvolupada. L’emergència climàtica ens avisa que no podem anar destruint la natura sense conseqüències. La velocitat a la qual ens podem moure i la disponibilitat de mitjans per a fer-ho, fa que ja no sigui necessari que els aeroports estiguin tan a prop de les grans ciutats, distàncies de més de 50 km són raonables. I finalment, el creixement de l’àrea metropolitana fa que aquesta infraestructura resulti molesta.

Destrossar més aquest espai natural, important no per estar prop de Barcelona, sinó per se, és una barbaritat. Fer una tercera pista sobre el mar, una opció que ja va ser proposada per un prestigiós arquitecte fa molts anys, tampoc és innòcua. Malmetrà, encara més, els corrents marins que porten la sorra de les nostres platges, van de nord a sud, i crec que seria una sentència de mort per les platges de Castelldefels i Gavà.

Si escoltem els experts en aquests temes, per exemple Germà Bel, la solució no passa per a fer més gran l’aeroport del Prat, la solució passa per Girona. Està en una zona sense massa valor natural, ni paisatgístic ni econòmic, no massa lluny de Barcelona, un tren hi podria arribar, des de la sagrera, en menys de 45 minuts. I es podria ampliar, crec, si és això el que es vol, ad infinitum. O bé crear un hub de tres aeroports, Girona, Reus, Igualada. Crec que d’aquesta opció se’n parla a un llibre anomenat Catalunya serà logística o no serà que tinc per llegir.

En definitiva, sí, com deia més amunt, els processos de presa de decisions fossin altres, no crec que és trigues massa a arribar a la conclusió que el millor seria desmantellar l’actual aeroport, naturalitzar l’espai i fer-lo un lloc gairebé únic a Europa per la seva proximitat a una gran ciutat, i emportar-se l’aeroport fora de l’àrea metropolitana, si pot ser mitjançant un hub d’infraestructures no massa monstruoses.

Temps al temps.