Les #utopies socials són organitzadores. Pretenen #organitzar la #societat d’una manera pretesament millor que la contemporània de l’època en què la utopia ha sorgit.
L’organització significa, implícitament, #simplificació. Qualsevol cosa que vulguem organitzar la simplifiquem per reduir la #complexitat i així poder comprendre i abastar el que pretenem organitzar, massa complexitat es fa impossible de manegar.
Com aquesta forma simplificada no existeix a la realitat, en voler organitzar caldrà crear i imposar aquesta forma simplificada. En imposar-la, destruirem allò que existia.
És per això que la #utopia és quelcom que s’ha de mantenir en esperit, ja que l’utópata és un assassí de masses.
Le Corbusier, per parlar d’un utópata menys polític, amb la seva #planificació de les #ciutats, les simplificava. Organitzava la #vida dels seus ciutadans separant cada àrea de la seva vida en diferents espais físics de la ciutat. Dormi, treballar, comprar i gaudir del lleure eren activitats que es portaven a terme en llocs físics completament separats l’un de l’altre, en diferents àrees de la ciutat. Simplificava la complexitat de la vida. Dormim, treballem, comprem i gaudim en espais mixtos. Imaginar i dissenyar un espai mixt és molt més complex, hi ha masses variables, de manera que simplifiquem separant cada aspecte de la vida.
La conseqüència, com ensenya Jane Jacobs, és la destrucció del capital social dels espais mixtos. Al carrer on hi ha els habitatges dels veïns, els petits comerços i les àrees d’esbarjo la gent es coneix, encara que solament sigui de vista, de manera que, explica Jane, “en voler un adult convèncer a un menor d’anar-se’n amb ell, apareixien el fruiter, dos veïns, el personal de la farmàcia, i altra gent que, des de les finestres, observava el que estava passant”. El #capitalsocial són aquestes xarxes de #confiança que sorgeixen, sense direcció, entre persones que de vegades ni tan sols es coneixen formalment.
Le Corbusier destruïa, en separar diferents aspectes de la vida, la possibilitat de generar capital social als carrers.
La vida no pot organitzar-se, s’autoorganitza.
