Donar vida : Anna

Avui tot just fa 11 anys que vaig contemplar el brutal espectacle de com neix la vida. Avui fa tot just 11 anys que va néixer la meua primera filla, i la vida i els valors i la visió i la mirada sobre les coses i sobre tot i sobre tothom ja mai més van ser iguals… això si, des de llavors van ser millors, d’això no en tinc cap dubte. Des de llavors, tot va ser millor. Avui just fa 11 anys que gràcies a la meua dona –si, vull poder dir la meua dona– vaig poder esdevenir pare, i em va permetre poder experimentar i viure i fruir i exhalar fins allò de més fondo i pregon les meues entranyes la joia i la glòria ben certa que suposa el fet de poder donar vida. Just avui fa 11 anys que vaig contemplar i admirar i enregistrar per sempre més, i en primera persona, en els meus records i experiències i vivències, com apareixia de cop i volta la vida, una vida buscada i desitjada, mentre em capbussava en un oceà de llàgrimes, i una infermera es girava i em preguntava si em trobava bé. I avui fa tot just 11 anys que a aquesta infermera li deia que si, que no patís, que estava molt bé, que eren tan sols llàgrimes d’una immensa felicitat que ja s’ha quedat per sempre més.