Hola Eufòrics! Després del coitus interruptus del primer programa del càsting final, segur que vau estar tota la setmana menjant-vos les ungles fins el canell i prenent-vos litres i més litres de til·la per calmar la vostra ansietat, per a saber quins serien els últims 7 participants de la segona edició d’Eufòria, i que completarien la fauna que competiria per un lloc a la glòria en l’star system de l’estrellat musical català. Aquest dia va arribar. Divendres passat va ser un nou dia de festa i xerinol·la a centenars de llars de la catalanor, que se’n van anar a dormir més tard de l’habitual, impulsades per legions d’impúbers amb el consentiment explícit de papis i mamis, els quals, digue’m-ho, també xalen. I jo el primer.
I ara ja estem més tranquils, si més no fins divendres vinent quan començarà el programa amb la primera gala, les primeres actuacions i les primeres eliminacions per a qui ho fotrà de pena. Ara ja sabem quins són els últims set espècimens de la jovenalla catalana que al capdavall és #Eufòria. Així, a l’Alèxia, la Carla, en Domènec, l’Ethan, l’Hèctor, en Jan, la Jim, la Natàlia i la Sofia, s’hi van unir en Carlos, la Clàudia, l’Emmi, l’Elena, el Nei, la Paula i el Tomàs. D’entre aquests últims em van agradar especialment dues veus: la de l’Emmi, una noia de 17 anys d’origen armeni i que viu a Barcelona, i que gasta una veu fonda, greu i amb arrels profundes i amb una textura càlida que embolcalla. I especialment la del Tomàs, un xiquet xilè —també de 17 anys— que va arribar a Catalunya amb la pandèmia, a un poblet del Pirineu, Araós, i s’hi va quedar. El paio gasta una enorme veu greu a l’estil dels grans crooners estatunidencs. Amb una mica de feina, podrà cantar amb solvència temes de Sinatra o d’Elvis, i donar a qualsevol tema el seu segell propi. També em va recordar a Jay-Jay Johanson, i penso que podria ser el Triquell d’aquesta segona edició, malgrat que penso que encara li falta presència escènica, que ompli l’escenari i que millori els moviments de ball. Però tot arribarà.
D’aquesta segona edició destaco la incorporació de veus més alternatives, amb tonalitats molt diferents a les que vam sentir a la primera edició (que penso estaven més properes a gustos més comercials, segurament per a captar audiència). I també destaco que hi tindran cabuda gèneres també més minoritaris, i que podran tenir el seu minut de glòria al programa. Ara, després dels càstings i de conèixer el 16 finalistes, ja només queda que comenci l’espectacle. Segur que no defraudarà, i penso que el programa tindrà molt més nivell que en la primera edició. I faig la meva porra: penso que els guanyadors estaran entre l’Alèxia, la Carla, l’Ethan, l’Emmi o el Tomàs. Veurem. La setmana vinent començarà l’espectacle.
