Estrenem temporada d’estiu, temporada de platja. Primera escapada als Eucaliptus –no cal que vingueu, de debò, és una platja ben lletjota, salvatge i amb ben pocs serveis i cap dutxa, en ple delta de l’Ebre–, i primer diumenge en què les felicitats essencials es van fer ben reals, palpables i abastables. La nostra arquitectura humana es construeix amb aquests moments, que basteixen i fonamenten la nostra història vital, la nostra narració i allò que recordarem i deixarem. Durant unes belles hores de diumenge el nostre temps s’aturà i quedà fixat en aquest petit indret de món on la vida jau horitzontal i on la nostra visió queda matisada pel vent i un cel que aclapara. La nostra felicitat primitiva està feta de crits de joia de la menuda, del xampinyó de casa, arrebossada de sorra i gaudint de les onades que arribaven sempre noves i sempre diferents i sempre úniques… La nostra felicitat primigènia es construeix veient, en la llunyania, com la teua filla gran ja està feta tota una doneta, i com s’estira a la sorra mentre llegeix un llibre i escolta música i es basteix poc a poc el seu propi món i mentre consenteix que natros en siguem espectadors privilegiats. I quan la veus te n’adones satisfet que ho esteu aconseguint, que malgrat tot i tothom ho heu tirat endavant i que ho continuareu fent igual de malament com fins ara, però que això no importarà perquè ens estimem i ens estimarem amb les nostres imperfeccions i debilitats. La narració de la nostra felicitat essencial tindrà un capítol en aquestes tardes de diumenge al delta, envoltats de beutat, que teixirà els nostres records i les nostres vides, i ens ancorarà en una terra conviscuda.
