Del 6 al 8 d’aquest mes de març s’han celebrat a Terol les XVIes Jornades Tècniques de l’ABIE, l’Associació de Bibliotecaris de l’Església a Espanya. El lema principal de les jornades va ser de Les biblioteques eclesiàstiques: dels manuscrits a la Intel·ligència Artificial, en una clara referència a com les biblioteques eclesiàstiques estan fent aquest trànsit cap a la IA, i com hi impactarà, en un entorn sovint encara reticent –o si més no més prudent i conservador– al canvi accelerat i constant al qual la professió està immersa i sotmesa. Però el que és evident és que la IA ha arribat per a quedar-se, i sobretot ha arribat per impactar i transformar radicalment, disruptivament, la nostra manera d’entendre la professió i la nostra manera d’executar tota una sèrie de procediments i pràctiques que donàvem per immutables i que quasi donàvem per fet que sempre, sempre, els portaria a terme una persona humana. Així ens ho va ensenyar Ricardo Santos Muñoz, de la Biblioteca Nacional d’Espanya, durant la sessió d’inauguració, en què va mostrar com ChatGPT podia catalogar en MARC21… Fitxes que posteriorment havien de passar per una revisió humana. A casa m’hi acabo d’entretenir, amb un llibre qualsevol. Si fan una simple cerca a qualsevol catàleg de biblioteca podran veure la encara poca qualitat i fiabilitat. També val a dir que he usat la versió 3.5, mentre que Santos Muñoz usà la versió 4, de pagament, i amb més funcionalitats. I és que segurament un ésser humà acabaria de catalogar abans. Precisament, aquesta va ser l’opinió de la majoria dels companys i companyes: que acabaria abans catalogant un llibre modern, que no pas si després he de revisar les “catalogacions” fetes per ChatGPT. No obstant això, a tots els assistents ens va sorprendre que ChatGPT pogués fer això, que pogués catalogar, que pogués fer aquesta sacrosanta acció que està inserida en l’ADN més profund de la professió i que semblava que havia resistit força bé el pas del temps; tothom ho havia considerat sempre una acció eminentment humana… Sembla, doncs, que aquest mur ja comença a esquerdar-se, i penso que tots els qui érem allà vam sortir-ne convençuts que serà qüestió de només setmanes o mesos que ChatGPT pugui millor substancialment les catalogacions que ofereix. La sessió de Santos Muñoz impactà, és cert, però també vaig poder veure aplicacions que poden ser molt útils en una biblioteca com la nostra, l’Episcopal del Seminari de Barcelona, on encara hi ha per catalogar de forma informatitzada la meitat del fons. Amb la IA poden ensenyar al sistema, a partir de les fitxes en paper, on està situat l’encapçalament principal (i dir-li si és autor, entitat o congrés), on està el títol, el peu d’impremta, les matèries… i a partir de l’OCR, ser capaç de generar fitxes bibliogràfiques en MARC21 que es carregarien al sistema. En efecte, la IA pot millor de forma ostensible els processos de catalogació retrospectiva, i en un futur no massa llunyà ens pot permetre a les biblioteques catalogar grans, grandíssimes quantitats de documents, d’una manera ràpida i efectiva, i pràcticament eliminant les errades que actualment es detecten en tots aquests processos de catalogació retrospectiva. Es tracta, en definitiva, d’incorporar la tecnologia en tots aquells processos en què realment pot ser útil, i pot ajudar a les biblioteques patrimonials i eclesiàstiques fer desaparèixer un d’aquells elefants que fa anys que tenim plantat als nostres despatxos.
Però malgrat l’evident component tecnològic que van tenir les jornades, l’altra ponència que em va entusiasmar fou la del bibliotecari i professor de La Salle de Terol Iván Núñez Alonso, un comunicador excel·lent, i que en una exposició amena i al mateix temps contundent, inspiradora i precisa, ens va recordar una vegada més –i no per òbvia cal deixar de fer-ho– la importància de la lectura i de llegir com a eina imprescindible per a l’adquisició de coneixement… però per aquest cas coneixement per als humans. Que sembla, fins a cert punt, que aquest entorn professional altament tecnificat en el qual ens movem, els bibliotecaris, les persones, ocupem un lloc secundari en tots els processos, quan precisament l’adquisició i la transmissió de coneixement entre persones forma part del nucli dur, del nucli fundacional i indissoluble de les nostres característiques primigènies com a professió. No cal oblidar, en cap cas, el component humà de la nostra professió, i que sempre la tecnologia que usem i usarem –i puc assegurar que som un col·lectiu que usa moltíssima tecnologia i que té un índex molt elevat d’early adopters— sempre haurà d’anar en benefici de les persones que la usem i la usen, i en un darrera instància, haurà de ser també un benefici per a la societat en general. I és evident que la lectura i la seva transmissió formen i formaran part també de la nostra idiosincràsia com a professió. I un dels fonaments de la nostra condició d’éssers humans. La lectura, la paraula, són l’inici de tot. De tot coneixement. I ho continuarà sent malgrat ChatGPT i la IA.
I és que les biblioteques patrimonials, i en aquest cas les eclesiàstiques (que ho són en la seva immensa majoria), són un nexe d’unió, entre la tradició i una modernitat que les pròpies biblioteques fan que no esdevingui líquida, tot exercint de dics de contenció i de fonaments culturals i de coneixement compartit sòlid i estable. Han de fer de frontissa entre la història i els últims avenços tecnològics, quasi tots ells ja sota el paradigma de la IA. De fet, penso, aquest encaix entre aquests dos mons va ser l’eix que va guiar les jornades, i que esdevindrà un eix prioritari en el desenvolupament futur de les biblioteques en un futur ja no molt llunyà. I totes aquelles biblioteques que no s’enfronten a aquest encaix i no hi busquin solucions ni siguen capaces de generar un diàleg, una conversa i un relat, penso que patiran i aniran una passa endarrere. Les biblioteques eclesiàstiques, en conclusió, juguen aquest paper central de punt de trobada i de dialèctica entre l’immens i quasi infinit patrimoni documental i bibliogràfic que custodien i preserven, i l’adopció racional i a l’avantguarda de noves solucions tecnològiques que millorin la nostra tasca professional, sempre buscant el benefici comú i compartit per a tota la societat, com a garants que les biblioteques són del procomú.
