Aquest Nadal i Sant Esteve vam regalar a les xiquetes un parell de dies a Port Aventura. Mentre que per a la menuda tot era una novetat, i gaudia amb tota la seva meravellosa innocència dels quatre anys i de les primeres vegades amb atraccions tan intenses com el CocoPiloto, la púber d’onze anys ja demanava emocions més fortes. Així que davant la ferma negativa de la meua senyora d’acompanyar-la, em va tocar pujar amb ella a les atraccions, diguem-ne, molt menys moderades que les de SésamoAventura i amb les quals qui escriu ja hauria passat una bona estona.
Mentre pujàvem camí de l’àrea temàtica de la Xina i sentíem els crits de l’escorxador cada cop més intensos, la púber anava saltironejant tota feliç i emocionada, i jo em fotia dissimuladament un Paracetamol, per allò de previndre. I recordava un ja llunyà 1995, amb 16 anyets, quan em vaig estrenar a un Port Aventura acabat d’obrir, i vaig pujar també tot emocionat a un Dragon Kahn, que llavors era l’objectiu principal, l’icona del parc, i on tots volíem pujar per compartir-ho després amb els amics. Com ella ja ha fet per xarxes i com farà quan torni a escola. En el fons, les motivacions de la pubertat no han canviat pas massa. Jo em vaig estrenar amb 16. Quasi tres dècades més tard, ma filla gran s’estrenava amb 11. Tot, que s’accelera. Igual que les acceleracions i les sacsejades, que em van fotre el Dragon Kahn, el Shambala, el Furius Baco o la Stampida (on vam repetir…). Per sort es va fer enrere amb les seues intencions malignes de fer-me pujar a l’Hurakan Condor. De totes elles vaig baixar marejat com una sopa –per sort no vaig tenir cap més conseqüència–, mentre ella sortia brincan, més contenta que un gínjol, i segurament amb l’adrenalina pels núvols.
Però malgrat tot vaig sobreviure. I en el fons, content d’haver-ho viscut. I haver-ho compartit amb ella. Temps de qualitat que desitjo i espero que s’hagi guardat en els seus records. Perquè la vida són cercles que es van tancant, i el que vaig viure d’adolescent ara ho he pogut viure d’adult i amb descendència. I ho tornaré a viure quan la menuda sigui prou gran com per pujar a totes aquestes atraccions. I tornaré a sortir marejat de les muntanyes russes i de totes les atraccions on ella vulgui pujar. Com acabo de fer amb sa germana.
