Societat

Sobre l’estat i l’estat natural

Llegint “Contra l’estat” de James C. Scott, proposa una lectura molt diferent de la naixença de l’estat. La lectura tradicional suggereix una evolució lògica, i desitjada, des de les societats caçadores-recol·lectores a les societats agràries i estatals. El relat que James C. Scott proposa és que aquesta evolució era tot menys natural i els que els pobles no agraris en cap cas desitjaven ser estatalitzats.

El relat de James C. Scott és atractiu, ja que, primer, posa en perspectiva la prevalença de l’organització estatal al llarg de la història dels humans, un petit percentatge de l’1% del temps, i, per altra banda, relativitza la necessitat de l’existència de l’estat per tal d’organitzar la societat humana. Però…

Què ha esdevingut en el passat recent davant la falta de l’estat?, proposo el passat recent per sostraure a la crítica de l’avanç de la cultura encara que també en referiré a societats del s. XX que encara estaven en el neolític.

Hi ha països on la presència de l’estat és minsa o dèbil a part del territori. El disseny institucional dels EUA fa que l’estat hagi sigut poc present a força àrees, el que ha facilitat l’aparició de poders locals. Per il·lustrar-ho de manera magufa, potser recordareu la sèrie del Equipo A. L’Equip A sempre s’enfrontava, a la seva primera època, a un malvat local que dominava tots els ressorts de poder de la zona. L’estat no existia, excepte per a perseguir a l’Equip A. Òbviament això era una ficció, però per a tindre èxit als EUA, la ficció havia de ser plausible, és a dir, la ficció havia de resultar creïble. L’absència de l’estat podia possibilitar l’aparició de cacics locals que controlaven la vida d’un indret.

Hi ha àrees de Mèxic en què l’estat ha perdut el control del territori a favor de narcotraficants, imagineu com deu ser la vida de les persones que viuen a aquests territoris. Com deia Hobbes, pobra, desgraciada, brutal i curta.

A les terres altes de Papua Nova Guinea, on fins a la primera meitat del s. XX encara vivien al neolític i l’estat no existia, la tassa de mortaldat entre els homes era elevadíssima, a causa dels assassinats, venjances, robatoris… el 2019 encara es va produir una matança tribal amb 24 víctimes, nens i dones embarassades incloses.

Fa sols 150 anys, a les planures nord-americanes, els pobles indis practicaven tots els estius una guerra de baixa intensitat contra altres tribus, per robar cavalls i per prestigi, de vegades guerra d’alta intensitat, per les terres de cacera. Igualment, no massa homes arribaven a la tercera edat.

Aleshores i tornant a Hobbes, és veritat que l’home és un llop per l’home? homo homini lupus est?, no hi ha cap alternativa entre l’estat natural i l’estat?.

No vull fer l’entrada més llarga, en continuarem parlant.

Nascut al Mediterrani, magufo, histriònic, cregut i pedant oficial a casa i entre coneguts. Pare de la meva filla. He tancat twiter, instagram i totes aquestes plataformes i m'he passat al fedivers. Ara tinc un usuari a @raulmagdalena@mastodont.cat, també faig premonicions a @cronicaprocesum@mastodont.cat com a *divertimento*. Com m'ha començat a agradar la fotografia també he creat un usuari a pix.mastodont.cat i, finalment, la més gran passió és llegir per aprendre, així que també he obert un compte a inventarie.io. Les ressenyes i comentaris de llibres més aviat a comelibros.club)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *