Sobre el teletreball, les normes i la discrecionalitat

Avui he teletreballat.
M’està sortint un refredat i no cal passar-lo als companys i companyes.
He enviat un missatge a la responsable de departament explicant la situació i demanant conformació.
Els companys, crec, ho fan de la mateixa manera, envien un missatge per comunicar, o demanar, de teletreballar.
Però no hi ha cap protocol o instruccions per tal d’aclarir quines són les circumstàncies i la manera de demanar per teletreballar.
De fet, feia setmanes pensant si ho preguntava, en veure que, sovint, faltava gent que després anunciava que estava a casa. No ho vaig preguntar perquè sempre sóc el torracollons que pregunta aquestes coses.
Avui, però, crec que pel fet de trobar-me en la situació me’n ha fet adonar del perquè no hi ha instruccions ni res. Si no hi ha protocol o una directiva clara, el fet de poder, o no, teletreballar s’esdevé alguna cosa discrecional, és a dir, està a les mans de qui té el poder de decidir. No hi ha normes a les quals recórrer, depens d’algú que té el poder de donar o denegar. Depens del seu favor.
Està clar que, aleshores, no interessa a ningú que disposi d’aquest poder definir els supòsits en els quals es pot demanar quelcom, ja que de fer-ho, perdrà aquest poder discrecional, que es pot fer servir per a premiar o castigar a la teva voluntat.
Bé, el mateix pot passar a qualsevol mena d’organització.
Als estats, també.
Regular, que no vol dir fer lleis per a tot, posa sobre paper les normes del joc. És una manera d’assegurar que els drets, normes, peticions, no queden a la discrecionalitat d’algú que podria abusar d’aquesta avantatge.