Dietari (03/12/2022) : La llibertat de decidir la teua pròpia llibertat

Deia Frankl que durant la seva estada als camps de concentració nazis, l’única cosa que mai li van arrabassar fou la seva llibertat última de decidir com afrontar la vida. Malgrat la pèrdua absoluta de la seva dignitat com a ésser humà, Frankl va aconseguir sobreviure gràcies precisament a aquesta llibertat que ni els criminals nazis van ser capaços de prendre-li. I és que és precisament la nostra llibertat última la que és més valuosa, i és aquella que ens permet afrontar d’una determinada manera tots els obstacles que se’ns aniran presentant a la vida. Perquè se’ns presentaran obstacles; creure que no és directament d’imbècils —òbviament, no seran obstacles com els camps nazis, però seran pedres que haurem d’anar carregant—. Usar aquesta llibertat última depèn exclusivament de natros mateixos: si la usem per a intoxicar a tothom qui ens envolten, o si la usem per a recolzar-nos fratenalment i per a donar-nos suport mutu amb un somriure a la cara. Diuen que les penes en companyia es passen millor, oi? I no em mal interpretin: ni es tracta ni de compassió cristiana ni d’una flagel·lació malaltissa, no. Penso que es tracta, simplement, d’entendre que no cal que ens ajudem a afonar-nos, perquè això demostraria que no ens estimem el més mínim. A natros, i ni sobretot a les persones amb qui compartim la vida, les persones que ens estimen i que estimem. Exercir aquesta llibertat última que tots tenim és sempre un exercici d’amor. I l’amor ens salva de la barbàrie.