L’últim cap de setmana de novembre coincideixen dos esdeveniments totalment antagònics, però que són el resultat del capitalisme més salvatge i nihilista i anorreador que ens ha tocat viure. D’una banda, fa dies —sinó setmanes—, que estem patint el bombardeig continuat i sistemàtic del Black Friday, amb ofertes i descomptes agressius en quasi tots els àmbits. I de l’altra, també té lloc el Gran Recapte, que busca poder omplir la nevera a les famílies més vulnerables, amb ben pocs ingressos i que pateixen una realitat d’exclusió social en tota regla. En un anunci a la televisió ens poden oferir un descompte d’un 50%… i que a l’anunci següent aparegui el del Gran Recapte i un plat buit a taula. És significatiu, que totes dues accions tinguin lloc els mateixos dies. Són les dues cares de la mateixa moneda: un sistema que t’incita a consumir sense fre, però que també t’exclou sense cap mena de pietat. I enguany, amb l’ambient d’empobriment generalitzat, tot això és molt més feridor. Divendres passat vaig poder posar a la bossa del Gran Recapte quatre pots mal comptats de llegum i arròs. Enguany no podem més… i tampoc és cap consol pensar que sempre hi ha famílies que estan pitjor que la nostra.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
