En aquest petit país de fireta i campanar, anar i tornar entre Tortosa i Barcelona amb la ínclita línia R16 que ens ha tocat patir costa 27€ per barba… És clar que si ho comparem amb el cost que avui dia té anar i tornar amb cotxe seria misèria: anar i tornar entre Tortosa i Barcelona, només de gasoil, ja costaria uns 70€ (sempre segons Viamichelin). L’assumpte és que amb un cotxe hi entren com a mínim 5 persones. Llavors ja són faves comptades: 5 bitllets d’anada i tornada serien 135€. Si, d’acord, hi ha els abonaments de 10 viatges, que si no recordo malament estan a 100€. I és que si parlem només en termes crematístics, i de pur desplaçament, encara continua resultant més econòmic el cotxe que no pas el tren. Si a tot això se li sumen els retards crònics, enquistats i estructurals que pateix la línia, i que sembla que no tenen cap mena de solució, llavors la tria sembla clara. I més encara: si comparem descarada (i si, fastigosament) amb els alemanys, que podran viatjar durant l’estiu per 9€ al mes, llavors hom se n’adona cruament de la merda de país que ens ha tocat i on malaguanyem les nostres vides i les nostres miserables existències. Com a mínim des d’una perspectiva ferroviària i de mobilitat. Bé, servidor ja fa com a mínim 7 anys que s’adona tots els dies, però de tant en tant va bé tornar a donar-nos una bona hòstia, que se senti fins a Plutó, i que ens recordi la pena de país que ens està quedant.
I és que en un context d’emergència climàtica, de punt de no retorn, continuar plantejant la mobilitat com ho venim fent els últims 60 anys és una fugida suïcida cap endavant en tota regla. És no perdre el privilegi d’anar a cagar amb el cotxe, si em surt dels collons o de la xona. Penso que ens hem de començar a mentalitzar de que en benefici de tothom i de la vida, hem de perdre certes comoditats a les que hi estaven ben avesats, i una d’elles és l’ús intensiu que actualment encara fem del cotxe a tothora (de combustió o elèctric, m’és indiferent: en termes de mobilitat i d’ocupació del territori i de la ciutat, ambdós són exactament el mateix concepte pervers de mobilitat individual i privada), i pensar que ens haurem de moure diàriament amb uns horaris prestablerts. Però és clar, sé que no ho tenim fàcil: tenim encimentat mig país, es contínuen ampliant autopistes i carreteres, i tàcitament s’ha donat per perduda tota infraestructura ferroviària, el desmantellament des les quals va començar fa 60 anys, just quan va començar l’orgia pornogràfico-cimentera automobilística que encara patim. I natros continuem alimentant-ho tot plegat, muntats en SUBs elèctrics darrera d’una pastanaga que ens porta a l’abisme.
Però és clar, voler moure’t amb aquests preus amb tren és del tot inassumible. Calen, indubtablement, accions valentes com les que han fet els alemanys, per incentivar l’ús del tren i de la resta de transports públics. Però ben mirat, segurament els gestors deuen pensar de forma molt realista que amb la merda d’infraestructures ferroviàries que tenim, si s’abaixen els abonaments, el tuf l’ensumarà molta més gent, així que potser millor ho tapem tot amb una mega-cuqui inauguració d’una estació de l’AVE enmig del no-res. Penso que encara avui dia la quota diària de contaminació surt molt més barata. Dissortadament ni quan el gasoil vagi a 3€ ens plantejarem cap mena de canvi.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
