Ahir el Govern de la Generalitat va aplicar noves restriccions per intentar fer front i aturar, en la mesura del que sigui possible, aquesta segona onada de la pandèmia que ja s’acarnissa i que s’expandeix encara sense aturador. Una de les mesures més significatives que s’ha adoptat ha estat la del tancament perimetral de Catalunya, juntament amb el confinament a dins dels respectius termes municipals entre les 6h del matí de divendres i les 6h del matí de dilluns. Això, durant 15 dies. Des d’avui de 30 d’octubre, i fins el 13 de novembre. Si encara a hores d’ara no saps ben bé què pots fer i què no, ho pots consultar aquí. Permeteu-me, però, ser una mica escèptic amb aquest parell de mesures, i posar-ne en quarantena la seua eficàcia… com a mínim en una terra de frontera com són les Terres de l’Ebre, i amb un intens trànsit de persones amb Castelló i Terol, i que està escrit en l’ADN més profund de la gent d’aquestes terres.
Anem a pams. Comencem pel tancament perimetral de Catalunya. Fent una ràpida consulta a #GoogleMaps, a les Terres de l’Ebre de sud a nord les carreteres que surten de/entren a Catalunya són: N340, TV3321, AP7, T332, TV3322 (el pont que creua el Sénia a El Castell), CV105, T333, TV3341, N420, C221, T723 i la TV7231. És a dir, 12 punts on els Mossos caldria que estiguessin les 24h per a fer complir la mesura… a banda, dels innombrables camins rurals i pistes forestals que creuen a banda i banda de Castelló i Terol. Tenim prou efectius a les Terres de l’Ebre? Perquè estar clar, si no ens trobem cap control a la carretera, sempre temptarem la sort i intentarem fotre el camp a esbargir-nos una mica. És la nostra natura, i si ni la mami i el papi ens controlen i ens vigilem sempre intentarem fotre’ls alguna pirula i saltar-nos la seua vigilància. I no em serveix de res pensar en la responsabilitat col·lectiva de la ciutadania: molts, evidentment, complirem les normes, nosaltres els primers; però cal tenir clar que molts altres se les saltaran. Seria molt ingenu pensar que això no passarà.
I acabem pel tancament municipal de cap de setmana. La mesura indica que no es podrà sortir del terme municipal, i no del nucli urbà. La mesura sembla, doncs, que està enfocada principalment a un àmbit metropolità, on els nuclis urbans ocupen tota l’extensió del terme municipal, o com a mínim bona part. Aquí a les Terres diria que això no passa en cap dels 52 municipis, i que tots ells disposen d’una bona quantitat de quilòmetres quadrats on poder sortir. En el cas de Tortosa doncs, aquests dos caps de setmana per exemple es podria sortir carretera Simpàtica amunt, i anar fins a Mig Camí o el Coll de l’Alba. Qui o què ens ho impedeix? La mesura en cap cas no diu que no es pogui sortir del nucli urbà, així doncs no s’estaria incomplint cap de les normes que es van adoptar ahir. Caldria fer-ho i sortir igualment aquests dos caps de setmana per dins del terme municipal de Tortosa? Doncs segurament no, no caldria, i ens en podríem ben bé estar de fer-ho. Però com en el primer cas, penso que de responsabilitat col·lectiva anem una mica justets. Ja sabeu que fins que no ens toquen la butxaca…
Crec que les mesures referents a la mobilitat estan pensades des d’una òptica metropolitana, i especialment per a evitar desplaçaments de cap de setmana a les zones naturals més properes (tots hem vist les imatges aquestes últimes setmanes). Si sortim d’aquesta òptica, d’aquesta visió, la realitat municipal a la resta del país és totalment diferent, i no sortir del propi municipi durant dos caps de setmana serà tan sols un petitíssim sacrifici, una simple anècdota, i que a molts no els farà perdre cap mena de qualitat de vida. En tot cas, ja veurem com està tot el proper 13 de novembre.
[Article publicat també a La Marfanta el dia 30 d’octubre de 2020 (https://www.marfanta.com/2020/10/30/sobre-tancaments-perimetrals-en-una-terra-de-frontera/)]
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
