L’antropòleg francés Marc Augé va definir ja fa uns anys el concepte del no-lloc, que serien espais urbans i urbanitzats, de trànsit i que careixen de personalitat i identitat pròpies. Són espais absents de tota humanització, i que dissortadament, els trobem en qualsevol ciutat o poble. La nostra societat ha creat gran quantitat de no-llocs, fruit dels processos de globalització i d’extrema mobilitat a què estem sotmesos. Les autopistes, les habitacions dels hotels, els aeroports, les estacions de trens, metro i autobusos o els grans centres comercials, entre d’altres, són clars exemples de no-llocs. Però també, sens dubte, són no-llocs totes aquelles zones urbanes, barris sencers, degradats i abandonats, i que no disposen de les més mínimes estructures socials, culturals i ciutadanes.
A partir d’aquest punt, penso que la biblioteca ha de ser un element clau, i de valor afegit, en la generació i la transformació d’aquests espais impersonals, en espais humans, en llocs. La biblioteca i totes les energies que genera al seu voltant, són un excel·lent motor per a la creació de llocs, i per a la recuperació d’aquests no-llocs. I hem d’apostar fermament per aquestes accions. Hi ha experiències de biblioteques en aeroports, en mercats, en estacions de metro… Però hi ha biblioteques en estacions de ferrocarril? Malgrat tot, les estacions de l’AVE poden representar un nou repte per a les biblioteques… I les estacions d’autobusos? O per què no, proposar la creació de biblioteques a les àrees de servei de les autopistes. En un món que viu cada vegada més en trànsit, les biblioteques han de ser un motor per a humanitzar els no-lloc; i tal i com han fet en multitud de ciutats, ésser capaces de crear i regenerar tot el seu voltant més immediat.
