La Carme Fenoll em passa aquest petit fragment extret d’Egosurfing, de la Llucia Ramis: “Camina vora la moderna façana de la Biblioteca Jaume Fuster i pensa que totes les biblioteques són iguals, asèptiques” (p. 176).
Crec que té raó: en línies generals, hi ha una sèrie de característiques identificatives generals de les biblioteques, i fa que els seus edificis es puguin reconèixer a simple vista. Això penso que és positiu per a la seva expansió social, per a la seva inserció dins d’un entorn humà, ciutadà, cultural i urbà determinat; aquesta uniformitat ha ajudat a fer-les populars i útils, i a què siguin l’equipament públic més usat i més ben valorat. Però al mateix temps s’ha obviat les diferències intrínseques de cada ciutat, de cada poble, de cada barri… i també, de cada biblioteca i els seus usuaris. La diferenciació i la multiplicitat de biblioteques, cada una diferent i única, ens farà més rics. És bo i útil que els usuaris de les biblioteques de, per exemple, Figueres o Roquetes, tinguin la mateixa experiència d’ús amb les seves biblioteques? En un primer moment, potser si; en una fase d’aprenentatge de l’edifici i les instal·lacions, això era necessari. Però en una societat ja prou madura amb l’ús de les biblioteques, penso que caldria enriquir l’experiència de l’usuari, que senti coses noves quan usa la seva biblioteca; que senti que la seva experiència, les sensacions que sent quan entra a la seva biblioteca són úniques i intransferibles.
