• Blog

    Les muntanyes de Lesseps

    Josep Llinàs i Joan Vera van dissenyar i construir entre 2001 i 2005 la Biblioteca Jaume Fuster, a la Plaça de Lesseps de Barcelona. Amb més de 5.000m2 i 4 plantes, és una de les més grans de la ciutat. Una nova biblioteca que amb els anys ha aconseguit crear una…

  • Blog

    ¿Y si dejamos de avergonzarnos de nuestra profesión?

    Ya no sé cuántas veces he oído el debate sobre la denominación de nuestra profesión. Me diplomé un ya lejano 2002, y ha llovido mucho. He vivido mucho profesionalmente hablando… y desgraciadamente, nunca me ha abandonado el debate constante sobre cómo nos llamamos, qué somos, qué hacemos, etc… Estos días,…

  • Blog

    La desaparició de la façana de la biblioteca

    Ha passat més d’un segle, i les façanes de les biblioteques públiques han experimentat un canvi radical i absolut; ha estat potser una de les parts de l’edifici de la biblioteca que més canvis a patit. De les primeres façanes pràcticament cegues i amb ben poques finestres, s’ha passat a…

  • Blog

    La desaparición de la fachada de la biblioteca

    Ha pasado más de un siglo, y las fachadas de las bibliotecas públicas han experimentado un cambio radical y absoluto; ha sido quizás una de las partes del edificio de la biblioteca que más cambios a sufrido. De las primeras fachadas prácticamente ciegas y con pocas ventanas, se ha pasado…

  • Blog

    Escala lectora

    Estamos en pleno proceso de redefinición de la escala bibliotecaria. Y estamos en tránsito hacia una escala más pequeña, más reducida… más alcanzable y cercana, y esto conllevará inevitablemente hacer edificios de dimensiones más pequeñas. Hay toda una serie de aspectos técnicos que ya lo permiten, aspectos de carácter más…

  • poesia

    Casa-biblioteca de fusta individual

    L’artista portuguesa Marta Wengorovius i l’arquitecte Francisco Aires Mateus, també portuguès, són els autors d’aquesta casa-biblioteca, de fusta i d’ús individual, i que es va presentar durant la Triennal d’Arquitectura de Lisboa del 2013, i que té el nom de Un, dos i molts. Aquesta cabana, que només pot ser usada…

  • poesia

    Una antiga masia colomenca reconvertida en biblioteca

    A finals del segle XIX i començaments del segle XX, Santa Coloma de Gramenet era un petit poble d’escassament 1.500 habitants, freqüentat a l’estiu per la burgesia barcelonina. Una burgesia que anà construint les seves cases d’estiueig vora el Besòs; en molts casos foren cases de nova planta, mentre que en…

  • poesia

    Són necessàries les biblioteques grans?

    El nou paradigma en què les biblioteques es troben immerses és de tanta magnitud i és tan intens i disruptiu, que afecta fins i tot (i sobretot) la mida dels edificis. Fins ara, la superfície era una de les variables que es tenia en compte per a planificar un nou…

  • poesia

    ¿Bibliorías, o libretecas?

    La crisis de la cultura avanza inexorable, y se lleva por delante todos sus actores, que se tienen que redefinir o transformarse si no se quieren ver anihilados y con sentencia de defunción. La música, las artes escénicas…y ahora el libro y las liberías son las que están en crisis.…

  • poesia

    Les biblioteques i els no-lloc

    L’antropòleg francés Marc Augé va definir ja fa uns anys el concepte del no-lloc, que serien espais urbans i urbanitzats, de trànsit i que careixen de personalitat i identitat pròpies. Són espais absents de tota humanització, i que dissortadament, els trobem en qualsevol ciutat o poble. La nostra societat ha…

  • poesia

    Las bibliotecas y los no-lugar

    El antropólogo francés Marc Augé definió hace unos años el concepto del no-lugar, que serían espacios urbanos y urbanizados, de tránsito y que carecen de personalidad e identidad propias. Son espacios sin ningún tipo humanización, y que desgraciadamente, los encontramos en cualquier ciudad o pueblo. Nuestra sociedad ha creado gran cantidad de…

  • poesia

    La biblioteca de les coses

    Tot es torna líquid, inestable, mòbil… difús. I els bibliotecaris també ens transformem, esdevenim líquids. Les fronteres són difuses i fràgils, i la biblioteca-continent ja no s’identifica necessàriament amb la biblioteca-contingut. La biblioteca ha superat les seves fronteres, els seus límits, per a esdevenir potser una biblioteca total, àmplia, difusa,…