poesia

Unes antigues escoles de la Segona República reconvertides en biblioteca

Ben al sud de Catalunya, just al límit amb el País Valencià, hi ha el municipi de la Sénia. Porta d’entrada al Massís dels Ports, el 19 d’abril de 2008 s’hi inaugurà la nova ubicació de la Biblioteca Pere de Montcada, equipament ja en servei des de 1983. La nova seu de la Biblioteca s’ubica en les antigues escoles de la Segona República, una obra original de l’any 1932 i que foren inaugurades pel tortosí Marcel·lí Domingo, llavors ministre republicà. La Biblioteca comparteix edifici amb una de les oficines d’informació del Parc Natural dels Ports. La restauració de l’edifici ha anat a càrrec dels arquitectes Inés Sanz i Liberto Jornet, ambdós de la Sénia.
Externament, l’edifici està envoltat d’una àmplia zona oberta, que antigament era el pati de l’escola, i que actualment s’ha conservat com un espai de joc i lleure. Es tracta d’un edifici simètric, amb l’entrada principal ubicada just al centre, on hi trobem una sala polivalent compartida tant per les oficines del Parc Natural com per la pròpia Biblioteca. A la part posterior de l’edifici hi ha una petita zona de descans, on hi ha també una cafeteria. La façana principal destaca pels seus grans finestrals distribuïts de forma regular, i que aporten gran quantitat de llum natural.
Un cop dins, ens envaeix una atmosfera dominada pels colors marrons i ocres, i que proporciona a l’interior un agradable i càlid ambient de confort; una gamma cromàtica que es trenca a la sala infantil, on hi ha una explosió de llum i de color. S’han respectat les encavallades de fusta originals de la coberta, fent més ampli l’interior, i de les quals pengen grans llums. A l’interior també hi domina un altell a mitja alçada, que ocupa la meitat de la sala principal de la Biblioteca, i que ofereix una excel·lent panoràmica del buit. D’aquest petit espai en destaquen dos elements: en primer lloc, l’escala de fusta, amb una barana cega, i d’un color marró fosc que s’integra perfectament amb la resta de colors de la Biblioteca; i en segon lloc, l’ús de la moqueta en el paviment de l’altell, material que proporciona un extra de calidesa i confort, de relax i de tranquil·litat, en un espai que busca ser un lloc d’ús privat per al personal de la Biblioteca.
Avatar photo

Bibliotecari-documentalista. Pare de dues xiquetes meravelloses i que m'estimo amb bogeria. Fent feina de bibliotecari a la #BiblioEpiscopal. Vivint entre #Tortosa i #Barcelona. Els trens de la #R16 són el meu tercer espai. Curriculum | Llibres publicats | Tots els noms del tren

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *