Aprofitant el 2 de maig, llegint un llibre sobre les guerres napoleòniques, sembla que per l’època de la invasió d’España, el personatge de l’Emperador Napoleó ja s’havia menjat en Bonaparte, ja creia més en el personatge que no pas en l’home. No és d’estranyar, havia conquerit gairebé tota Europa i…
-
-
En el número 66 de la revista Doll de Tinta m’han publicat aquest petit relat, que espero que us agradi: *** La A. és una dona grossa i contundent i de mans brutalment enormes, aquelles mans que viuen en la dualitat de maldar quan toca fer-ho però també —sobretot— d’estimar…
-
Vinga, eufòrics, que torna una nova crònica desacomplexada, directa i un pèl irrreverent —o això intento— de la segona temporada d’#Eufòria, el talent show de la nostrada catalanor. Divendres passat vam viure la quarta gala, on vam veure la més que justa i merescuda eliminació del Domènec, que va intentar defensar el Sorry de…
-
Segur que la legió de fanàtics lletraferits que segueix aquests articles totalment prescindibles sobre aquesta merda de la bona —però merda nostrada, que al final és això el que compta— que és la segona temporada d’#Eufòria em va trobar a faltar la setmana passada. Obligacions professionals em van fer quedar…
-
Molta merda eufòrics!!! El dia H de les nostres agendes a la fi va arribar. Aquell dia que teníem encerclat en roig a tots els calendaris de les nostres vides, i pel qual vam esgotar totes les existències de menjar brossa de la meitat de supermercats del país. En efecte,…
-
Hola Eufòrics! Després del coitus interruptus del primer programa del càsting final, segur que vau estar tota la setmana menjant-vos les ungles fins el canell i prenent-vos litres i més litres de til·la per calmar la vostra ansietat, per a saber quins serien els últims 7 participants de la segona edició d’Eufòria, i…
-
𝐈· 𝐂𝐞𝐥𝐭𝐞𝐬 𝐢 𝐢𝐛𝐞𝐫𝐬: 𝐦𝐞́𝐬 𝐪𝐮𝐞 𝐮𝐧𝐚 𝐮́𝐧𝐢𝐜𝐚 𝐞𝐧𝐭𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐜𝐮𝐥𝐭𝐮𝐫𝐚𝐥 Durant el segle VI abans de la nostra era¹, es van produir dos esdeveniments importants a la península Ibèrica. A la zona nord-occidental, els pobles cèltics es van establir de forma permanent², mentre que a la zona oriental, s’hi començaven…
-
… i evidentment, mai començarà per nosaltres mateixos. I és que m’assabento que a una escola de famílies que impulsa una escola de les Terres de l’Ebre —no diré quina— han programat una xerrada de seguretat a internet, i no han trobat qui millor que fer-la que els Mossos, com…
-
Després de l’èxit absolutament espetarrant que va tenir #Eufòria la temporada passada, i de l’encert de la #TeleTrès —cal ser justos quan l’encerten i aconsegueixen fer un producte de qualitat—, que va donar en el clau i va muntar un talent show amb gent jove que traspua i traspuava talent, i que…
-
Per si no ho sabien, cada cinc anys el Ministeri de Cultura de França publica un baròmetre en què descriu quines són les llengües més influents del món. En aquest baròmetre no s’analitzen les llengües des de només la vessant del pes demogràfic que tenen, sinó que s’hi incorporen tot…
-
Bé, aleshores, si com comentava en una entrada anterior, a les societats pre-estatals o amb una presència dèbil de l’estat la violència és present, sí que cal un contracte social en què cedim part de la nostra llibertat a favor d’uns drets, com el de no ser assassinats. A partir…
-
Llegint “Contra l’estat” de James C. Scott, proposa una lectura molt diferent de la naixença de l’estat. La lectura tradicional suggereix una evolució lògica, i desitjada, des de les societats caçadores-recol·lectores a les societats agràries i estatals. El relat que James C. Scott proposa és que aquesta evolució era tot…
-
Fa uns dies vaig proposar a un equip de treball que féssim una cosa diferent a com la veníem fent durant una bona colla d’anys. La resposta a aquesta proposta fou que no, que aquella determinada cosa sempre s’havia fet d’una determinada manera, i que per tant no estava previst…
-
Llegint l’article de Gonzalo Boye d’avui m’ha vingut aquesta derivada de l’entrada d’ahir. Parlava de la resistència al canvi del poder i l’article d’en Boye o explica molt bé. España, les elits de Madrid, es resisteix a perdre el poder que té sobre Catalunya i els beneficis que n’extreu, així…
-
Rumiava en els mecanismes de canvi institucional i social i m’ha sortit això. Els canvis revolucionaris a les societats no esdevenen de manera acordada i tranquil·la, qui té el poder i els privilegis que se’n deriven no el transfereix sense més ni més. La mesura de les dificultats i tensions…