L’artista portuguesa Marta Wengorovius i l’arquitecte Francisco Aires Mateus, també portuguès, són els autors d’aquesta casa-biblioteca, de fusta i d’ús individual, i que es va presentar durant la Triennal d’Arquitectura de Lisboa del 2013, i que té el nom de Un, dos i molts. Aquesta cabana, que només pot ser usada…
L’Hospitalet de l’Infant és la porta d’entrada al sud de Catalunya; passat el Coll de Balaguer ja comencen les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una zona dominada per la presència de les muntanyes de Tivissa i de Vandellòs, la silueta de les quals domina tot el paisatge. Unes carenes, blanques…
Un dels fonaments principals de tota biblioteca és al seva condició intrínseca de perdurabilitat. Una biblioteca neix per a quedar-se, per a perdurar en el temps. És condició sine qua non. La mateixa filosofia profunda, la mateixa raó de ser de la biblioteca porta escrita aquesta forta voluntat de permanència.…
Uno de los pilares principales de toda biblioteca es su condición intrínseca de perdurabilidad. Una biblioteca nace para quedarse, para perdurar en el tiempo. Es condición sine qua non. La misma filosofía profunda, la misma razón de ser de la biblioteca lleva escrita esta fuerte voluntad de permanencia. Es algo…
A finals del segle XIX i començaments del segle XX, Santa Coloma de Gramenet era un petit poble d’escassament 1.500 habitants, freqüentat a l’estiu per la burgesia barcelonina. Una burgesia que anà construint les seves cases d’estiueig vora el Besòs; en molts casos foren cases de nova planta, mentre que en…
Necesitamos repensar de forma radical y disruptiva nuestro futuro profesional, y el de nuestros edificios de bibliotecas. Y no se trata de introducir pequeñas mejoras, o de hacer algo nuevo para que nada cambie. No. Esto ya no sirve. A pesar del éxito evidente y reconocido del modelo actual de…
Ens cal repensar de forma radical i disruptiva el nostre futur professional, i el dels nostres edificis de biblioteques. I no es tracta d’introduir petites millores, o de fer alguna cosa nova per a què res no canviï. No. Això ja no serveix. Tot i l’èxit evident i reconegut del…
[Écrit par Daniel Gil Solés; traduit par Nuria M. Riera] Nous devons repenser de façon radical et disruptive notre futur professionnel et celui des nos bâtiments de bibliothèques. Il ne s’agît pas de petites améliorations, ou de faire quelque chose de nouveau pour que rien ne change. Non. Ceci ne sert…
Parece que nos entestamos en querer reflejarnos siempre en el pasado, en aquello que hubiera podido ser… pero que ahora ya no podrá ser. Y hay debates en la profesión que aun queda por hablar, heridas que parece que aun están abiertas; o como mínimo eso parece. Un debate que…
Sembla que ens entossudim a voler emmirallar-nos sempre en el passat, en allò que hauria pogut ser… però que ara ja no podrà ser. I hi ha debats a la professió que encara resten per a parlar, ferides que sembla que encara estan obertes; o com a mínim això sembla.…
We need to think again, in a radical and disruptive way, about our professional future, and the future of the buildings of our libraries. This is not about introducing small improvements, or doing some new stuff so as to avoid big changes. This is not useful anymore. In spite of…
Enmig del panorama desolador que ens envolta, un ambient de regresió i involució social i cultural, val la pena llegir articles clarificadors, directes, sobre allò que és realment prioritari i indispensable. El bé comú. És el cas d’un article de Josep Maria Montaner publicat a El Pais, en què contraposa…
En medio del panorama desolador que nos rodea, un ambiente de regresión e involución social y cultural, vale la pena leer artículos clarificadores, directos, sobre aquello que es realmente prioritario e indispensable. El bien común. Es el caso de un artículo de Josep Maria Montaner publicado en El País, en…
L’espai bibliotecari s’ha transformat i es continuarà transformant. És potser l’edifici urbà que més ha canviat, però em pregunto si els mateixos bibliotecaris han canviat tant i estan sent capaços de transformar-se al mateix ritme. Potser els bibliotecaris ens estem quedant sense el nostre espai icònic i mental, sense la…
El espacio bibliotecario se ha transformado y se continuará transformando. Es quizás el edificio urbano que más ha cambiado, pero me pregunto si los mismos bibliotecarios han cambiado tranto y están siendo capaces de transformarse al mismo ritmo. Quizás los bibliotecarios nos estemos quedando sin nuestro espacio icónico y mental,…