El regidor de l’ajuntament de Tortosa, Lluís Bel i Alemany, de Junts per Tortosa, publicava a La Marfanta el passat 23 de juliol de 2024 l’article Per molts anys de cultura a Tortosa (article que també apareixia publicat al Cop d’Ull d’agost de 2024, pàgina 9), on feia un repàs…
Paradís d'ànima lunar,dunes sinuoses,xiuxiueig vora la mar. Au marina costanera, famèlica pel bec, de morralla de peix. Capitana a bord, de terra partida, volcànica fins a port. Veles esteses al vent,tintades d'antany, de púrpura imperial. Navegues dins del meu cor, a la nostra barraca, cuina de navalla en mà.Les graelles escalfades,regades amb…
Capvespre a l’espigó somio a galop, cavalls assilvestrats crins de cues còsmiques s’allarguen fins a l’horitzó. Lluna de núvia dins l’altar del carruatge, vel de cascada estès al cel brodat amb fil d’estrelles llàgrimes de Perseids. Ram de taronger florit, et desprenc d’aquesta nit fosca, com un estel fugaç caigut…
D’un ventall amb plomatge m´arriba un bri d’aire, ulls humits que s’ofeguen no puc deixar-la escapar dins del meu pensament. -Mimi…, et sospiro-. Llepo el gelat de coco i mango mentre em regalima entremig dels dits, on contemplo l’escena, del cadàver d’un colom i un gavià satisfet. Vestit de vellut…
Brisa de mar a proa, nusos i escuma d’Egeu, roent com el sol de l’oceà. Deixo enrere el portuari d’asfalt. Cos d’Olimp emborratxat d’ambrosia Oh, Posidó! La teva llengua i la meva, el teu regal d’ofrena nuades com les xarxes de pesca. Balanceig sense deriva, per amarrar en…
Del passatge sense sortida el meu monyo desfet, rubor de pecat d’ulls mal pintats, amb llavis d’alba. El traç de Claude Monet emboirat de llum impressionista. Mitja amb carrera i tanga de setí, alliberades –a l’anomenada Galeria–. Nit de fraternitat canalla, sola dins l’avió de…
Deixo que soni K. I remember when I first noticed that you liked me back… Cop de porta blindada dues voltes de clau i disset graons La porta ben oberta el cartell: tanqueu la porta si us plau inexistent a ulls de tots.Soc al carrer, pas de semàfor amb llum…
He tingut un petit intercanvi de tuts molt interessant amb un altre usuari d’aquesta xarxa, arran d’un tut meu que deia: Els petits canvis, són poderosos?La saviesa del @capitaenciam em deixa astorat.Si, els petits canvis són molt poderosos i, de fet, molt més saludables per la humanitat que els grans…
Ja fa massa anys que hem perdut el relat ancestral, la narració primigènia i la litúrgia antropològica de la pràctica totalitat de les nostres festes tradicionals. Les festes tradicionals són aquelles que s’insereixen fins el més fondo de la cultura i de la nostra manera d’entendre i veure i percebre…
Llegint una mica de Sèneca d’una petita col·lecció de llibres que pretenen ser uns “manuals” de coneixement clàssic en pots treure algunes idees. Mai havia llegit res de Sèneca, el coneixia més com a personatge històric durant el regnat de Neró que com a filòsof estoic, i gràcies a un…
Crec fermament en la importància i la necessitat de disposar d’una eina com la Viquipèdia, un ecosistema digital en el qual les grans corporacions tecnològiques no hi són presents –ni hi seran– i que avui en dia és un vestigi, un supervivent magnífic d’aquella internet primigènia i original fet de…
Hem de socialitzar l’escola en el sentit estrictament marxista de la paraula: hem d’expropiar-la als amos del món i convertir-la en un instrument de propietat col·lectiva.
L’eina bàsica de treball de qualsevol bibliotecari és el catàleg. Una biblioteca no podria existir ni sentit sense el seu catàleg. De fet, penso que la catalogació forma part d’aquell nucli fundacional, d’aquell ADN bibliotecari imprescindible i que ens fa únics i irrepetibles… malgrat que sé del cert que a…
Estrenem temporada d’estiu, temporada de platja. Primera escapada als Eucaliptus –no cal que vingueu, de debò, és una platja ben lletjota, salvatge i amb ben pocs serveis i cap dutxa, en ple delta de l’Ebre–, i primer diumenge en què les felicitats essencials es van fer ben reals, palpables i…
Ens passem mitja pubertat, tota l’adolescència i ens alguns casos els primers anys de la vida adulta amb desig inherent a tot creixement i a voltes furiós de voler matar els pares. Si no vaig errat, va ser Freud qui va crear aquest metàfora, potent i visual, de voler trencar…