Votaré candidatures valencianes que manifesten públicament que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i, de pas, vernacla en terres valencianes i en les altres terres catalanoparlants, és matriarcalista. En públic. En mítings. Per escrit. En entrevistes. En Internet. En les xarxes socials. En Xiuxiuejar.   Com posava…

  Bon dia, Tot seguit, exposem uns versos d’una cançó eròtica del llibre “Encisam de totes herbes” (1891), de Joaquín Martí Gadea: “Vull casar-me, si puc,  amb una dona  que em duga bon renuc  i siga bona;  eixe és el conte  que m’ha tret p’a [ = per a] casar-me,  si em…

  Reprenent la investigació “Cavallers de capa i capell”, d’Oreto Doménech i Masià, passem a la narració “La serp que mamava”, en què, al meu coneixement, hi ha una mena de lliçó moral dirigida al poble i arranjada com si tingués tres fases: 1) la matriarcalista i maternal, 2) la de…

  Prosseguint amb el treball de l’estudiosa de l’Alcúdia (la Ribera Alta), en la contarella “Per què l’aigua de la mar és salada?”, es reflecteix el matriarcalisme. Així, no sols la dona és la part realista i amb bona empatia, sinó que la seua paraula, quan és ben rebuda, pot adobar…

  Bon dia, Uns versos d’una cançó eròtica del llibre “Romancer català”, de Manuel Milà i Fontanals: “Com m’allotjaré, senyora, vaig de camí,  vaig a fer una prometença a Sant Magí” (p. 307).   En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses, inclourem cançons (o, per exemple, endevinalles o contarelles) populars eròtiques,…

  Una altra rondalla en què capim trets matriarcalistes, arreplegada en l’annex del treball “Cavallers de capa i capell”, d’Oreto Doménech i Masià, és “La flor del girablau”, coneguda i amb diferents versions. Un rei estava molt malalt i ningú trobava eixida a la seua malaltia, fins que, un vell…

  Bon dia, Una cançó eròtica del llibre “Aür! Versos de l’antigor”, a cura de Cosme Aguiló Adrover junt amb Sebastià A. Adrover (des. 2020): “Careta de diamant,  considera si et vull bé:  s’amor no la mudaré  fins que es catius que hi ha a Alger,  amb sabates de parer, …

  Bon dia, Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿actuaven, sobretot, pel bé comú? Gràcies. Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un…

  Bon dia, El 27 de juliol del 2021, en el grup “Cultura mallorquina”, Lorena Riera Ribas plasmà una cançó eròtica: “Ses al·lotes de Dalt Vila, quan no tenen res que fer, se’n van baix sa murada a tocar-se el xoriguer”.   En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses,…

  Una altra contarella en què es reflecteix el matriarcalisme, i recollida en aquest treball, és “La princesa del cigró”. En primer lloc, diré que el 6 d’abril del 2025 la comentàrem els meus pares i jo i, en març del 2026, ma mare i jo. Ambdós em digueren que…

  Bon dia, Una cançó eròtica del llibre “Sexe i cultura a Mallorca”, de Gabriel Janer Manila: “— A Petra, Petra, Francina!  — A Petra, Petra, ja vénc.  — En es cap des pardal,  tenc un al·lot que camina” (p. 123).   En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses, inclourem cançons…

  Una altra narració del treball “Cavallers de capa i capell, quantes estreles hi ha en el cel?”, i en què es plasma l’educació matriarcal, és “Els teuladins”, puix que una mare no deixa en ridícul, ni desconsidera, el paper del fill més menut. Així, una mare de teuladí “tenia…

  Bon dia, Uns quants versos del llibre “Inspiracions del jove curro”, a cura de Pep Vila: “Ja s’han allargat els cotxes que no els necessiten més; i puja la comitiva del primer pis al quartet. Allà troben la senyora que espera lo petit seu; i ja el padrí l’hi presenta i…

  Un altre tret que hem considerat important, i que capírem el 23 de març del 2026 mentres llegíem el llibre “Aportació al Cançoner Popular de Mallorca. Tom IV”, d’Antoni Gili i Ferrer i publicat per El Tall editorial en 1997 (1a. ed.), és que els Pobles matriarcalistes no són…

  Una altra rondalla en què copsem trets matriarcalistes i l’educació matriarcal és “El dimoni xicotet”, l’encapçalament de la qual ens pot portar a la figura del xiquet que, com u que conec i que, quan tenia quatre anys, botà del sofà on ell s’asseia, s’acostà on jo m’havia assegut,…