09 Capítol: L’enginy humà: CloudEX23 Segueixo la rutina. Dins la nau, el sistema sincronitza i simula el temps de la Terra. A l’exterior, només és foscor. De dia i de nit, la IA controla la llum. La trajectòria ja no és la mateixa. Neovita l’hem deixat enrere, si és que…
Nota al lector Aquesta novel·la s’escriu i neix cada dia d’estones lliures. Moments sobretot robats des del marge de la meva quotidianitat; asseguda dins del tren, sota el para-sol, estirada al llit… en aquell quart d’hora entre engegar una rentadora i recordar que l’has posada, perquè la ment ja ha…
08 Capítol: Amor fraternal —M’ho han notificat —diu en Neró mirant-me de reüll. —És fantàstic! A mi no, però penso anar-hi. És el meu somni —li dic, sense apartar els ulls del telescopi. —No hi penso anar. Em quedo aquí, a la Terra… i tu també. Quin món més injust.…
07 Capítol: L’alè solar —Tanca el compartiment de l’hivernacle i apaga els LEDS del passadís —li dic al simulador. Sóc a la zona on cada dia segueixo la meva rutina i faig exercicis físics.Contemplo, darrere del vidre, totes les carcasses el·líptiques amb les seves veles desplegades, com estels de paper…
06 Capítol: El pla xifrat En Neró m’assenyala la pantalla d’un ordinador i em veig… a mi mateix. Un vídeo en bucle: allà amagat darrere d’un arbust, trec el cap per veure qui s’enduu el dron sense el conill. —No et vaig reconèixer perquè no sabia qui eres fins avui—…
05 Capítol: Bosc fronterer —… i me’l vaig menjar ben bé, per llepar-s’hi els dits! —dic al meu company de feina mentre faig un riu. —Has menjat un conill? Molt bé, terrorista gastronòmic!, em rento les mans per si l’empresa busca còmplice per ADN. Abans he tocat el teu teclat— El vàter m’ofereix una…
04 Capítol: La Corporació El meu company de feina aixeca les celles i amb el front ben arrugat, em diu amb veu baixa: —És un dels millors enginyers de sistemes, amb un cable i un cargol et fa una VPN i alhora una cafetera. Conec el seu cosí, em va…
03 Capítol: Via Làctia —Encén els LEDs del passadís i obre la comporta del mòdul de l’hivernacle—. Dins de l’hivernacle, sóc a la plataforma dels nivells 1 i 2. Observo el sistema automatitzat i com el reg d’aigua reciclada per condensació es distribueix per tota la plantació il·luminada per LEDs…
“Al mig de la carretera estès, un conill de la Terra agonitza sobre l’asfalt roent.Oh!, com gira el Sol.” 01 Capítol: El confident —Mar. Sortida del sol. Brisa. Catamarà amb propulsió a vela. En el buc esquerre, vull una cistella amb un conill blanc i tres ous de color; verd,…
Et ballo aquest vals etern de l’esteroide de paper dinàmic que em vares fer, quin desencís!, d’un final oníric no precís. Un viatge accelerat que òrbita resistent d’un Sol sense pietat. Un astronauta alpinista sura per l’espai buit còsmic sense retorn, amb cap de vidre i endollat pel melic. Estimi’m…
Sols dir-te maig assenyalat; salivo la branca de fonoll, dels vorals de la carretera fins a arribar pel corrent al rierol. Abraçats sense dir-nos ni mu, per no molestar aquest soroll tan superb del món, i a resguard en som fidels exemptes de tot. D’aquell dia, en premso la flor del…
Paradís d'ànima lunar,dunes sinuoses,xiuxiueig vora la mar. Au marina costanera, famèlica pel bec, de morralla de peix. Capitana a bord, de terra partida, volcànica fins a port. Veles esteses al vent,tintades d'antany, de púrpura imperial. Navegues dins del meu cor, a la nostra barraca, cuina de navalla en mà.Les graelles escalfades,regades amb…
Capvespre a l’espigó somio a galop, cavalls assilvestrats crins de cues còsmiques s’allarguen fins a l’horitzó. Lluna de núvia dins l’altar del carruatge, vel de cascada estès al cel brodat amb fil d’estrelles llàgrimes de Perseids. Ram de taronger florit, et desprenc d’aquesta nit fosca, com un estel fugaç caigut…
D’un ventall amb plomatge m´arriba un bri d’aire, ulls humits que s’ofeguen no puc deixar-la escapar dins del meu pensament. -Mimi…, et sospiro-. Llepo el gelat de coco i mango mentre em regalima entremig dels dits, on contemplo l’escena, del cadàver d’un colom i un gavià satisfet. Vestit de vellut…
Brisa de mar a proa, nusos i escuma d’Egeu, roent com el sol de l’oceà. Deixo enrere el portuari d’asfalt. Cos d’Olimp emborratxat d’ambrosia Oh, Posidó! La teva llengua i la meva, el teu regal d’ofrena nuades com les xarxes de pesca. Balanceig sense deriva, per amarrar en…