Vet aquí un conte de Sant Jordi dedicat a la Clàudia.
-
-
De cognoms Fina i Segura. De nom: Adela. Per si algú que m’acompanya no sap de què parlo: la cançoneta va pel retorn literari d’un vell anunci de compreses. On ella seeempre vos dirà expressament la «i» quan li demanen de com es diu. Coneixedora que potser s’hi trobarà rialletes…
-
Vejam! ¿No et preguntes, si-si, tu-tu, com és que de sobte, tot just ara, pugui surar a la memòria algú? Una figura d’home o dona que no pertany a les meves paraules. … Entesos, potser ara no! Però com es possible que de tant en tant passi? D’on neix el…
-
L’art d’escriure és capil·laritzar pels ulls, a l’ànima. Quan concentrem l’esforç d’oferir més en menys caràcters, no ha de ser pas un canvi significatiu. Sia per l’escrit lligat en curt, o de puntes llargues, indefugiblement cal valorar el minsos temps que tenim els receptors, com a humans. Per això els…