Robert Wright explica quelcom molt interessant al seu llibre “Ningú perd” sobre el masclisme implícit a la teoria de l’evolució.
Les cèl·lules procariotes estan formades per diferents òrgans, però no comparteixen un nucli que organitza la divisió del treball. Les cèl·lules eucariotes estan formades per un nucli i diferents òrgans, el nucli conté l’adn i organitza la feina dels altres òrgans. En l’augment de la complexitat en el pas de les cèl·lules procariotes a les eucariotes està la base del desenvolupament posterior a l’esser pluricel·lular. Sense aquest pas, la vida es veuria reduïda a bacteris. El tema és: com es produeix l’evolució de les cèl·lules procariotes (sense nucli) a les eucariotes (amb nucli)? La majoria dels biòlegs (que acostumen a ser homes) creuen que la cèl·lula eucariota va fagocitar els altres òrgans en una lluita competitiva, passant a ser explotats pel nucli al qual estan supeditats. Lynn Margulis, biòloga, creu que certs òrgans, com són les mitocòndries i els cloroplasts, provenen d’avantpassats que vivien sols però que es van unir de forma simbiòtica amb altres òrgans per a formar les cèl·lules, delegant posteriorment les funcions de coordinació al nucli. Això és una visió més en línia de la cooperació que no pas la competició. És coneguda com a teoria endosimbiòtica.
L’acceptació, o no, de l’endosimbiosi té implicacions transcendentals a l’hora d’explicar la força conductora de l’evolució; competència o cooperació?
Els biòlegs masculins, és a dir, la immensa majoria dels biòlegs, creuen per naturalesa en la competència com la força conductora. Però, i si hi hagués moltes més dones biòlogues?, i si Darwin hagués estat una dona? Les dones tenen una major tendència que els homes a crear xarxes per a col·laborar. L’ethos femení és d’una naturalesa més col·laborativa, mentre que el masculí és més competitiu, la conciliadora versus el guerrer, en una simplificació simplista, si és que això existeix.
La magufada ve ara: De la mateixa manera que Max Weber va ensenyar-nos la influència del calvinisme a la gènesi del capitalisme, quina podria haver estat la influència d’una visió molt més encarada a la cooperació en la concepció de la teoria de l’evolució?.
Les derivades són immenses i és un tema que centra la meva curiositat. Caldrà desenvolupar-lo.