Blog

12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: de l’autocomplaença a la il·lusió

Hi ha una conclusió clara que extrec del meu pas per les 12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació del 2010: que estem un moment de canvi importantíssim, crucial i imparable, de tota la societat i per descomptat, també, de la nostra professió. I en aquest context convé resituar-nos, (tornar) a trobar el nostre lloc; i les resistències d’anys passats han desaparegut. Sembla, a la fi, que el col·lectiu ha assumit si o si la necessitat de canvi; potser hem vist ja les orelles al llop… L’autocomplaença ha desaparegut; o com a mínim ja no és tan present entre les converses de passadís, el veritable nucli de tota Jornada. No, jo ja no em crec tota aquella cantarella de què som i serem una professió indispensable, capdavantera, a l’avantguarda… no, això ja no em serveix i em nego a continuar per aquest camí. I personalment, a les Jornades vaig veure que aquest discurs havia desaparegut; i especialment a les ponències, als diàlegs i als tallers. De res serveix tirar-nos floretes i mirar-nos el melic, si ni tan sols sabrem quin és el nostre futur, primer com a societat i després com a professió. L’autocomplaença era i és un discurs estèril i que no porta a cap lloc, i celebro que comencem a abandonar aquesta línia que ens hagués portat a un precipici. Ni hem estat mai, ni per descomptat serem mai cap professió cabdal i crucial… senzillament serem una professió més, un col·lectiu professional que, mitjançant l’encaix i el treball coordinat amb d’altres sectors, aportarà el seu granet de sorra en la construcció social, ciutadana i cívica des de la seva especialització. Res més. Com qualsevol altra. Però tampoc és poca cosa.

Els canvis que ens afecten es poden enfocar des de diferents mirades: canvis en els edificis, canvis en els horitzons professionals, i canvis en la gestió de la informació. En línies generals, aquests van ser els tres eixos sobre els quals van girar les Jornades. Potser convindria afegir un eix més: canvis socials, per tal d’entendre en quina societat ens movem i entendre la seva enorme complexitat; una idea per a les properes Jornades. I tots aquests canvis, el paper tradicional, la imatge típica de les biblioteques i els bibliotecaris està canviant, és clar: hi ha canvis en els edificis, que es buiden de llibres en paper i s’omplen de grans sales d’ordinadors, entre d’altres aspectes; la feina com a funcionaris d’una bona part del col·lectiu es transforma, i està entrant amb força l’autoocupació i l’emprenedoria; i finalment, l’RSS, els mashups i les eines socials i col·laboratives estan canviant de forma irreversible la gestió clàssica de la informació. Què fem, doncs? Personalment aposto per edificis amb més espais socials, d’intercanvi humà i col·laboratius; aposto per la flexibilitat laboral i pel treball per projectes, desmuntable i àgil; i aposto per a què l’RSS i el feed esdevinguin el nucli central d’una gestió de la informació més automatitzada, descentralitzada i creativa, i amb la implicació mínima, justa i necessària de l’ésser humà.

I enmig de tot aquest context, què? Quin paper juguem? Senzillament, què fem? Hi ha un parell de conceptes que van aparèixer a les Jornades, especialment a la conferència de clausura d’en Claudi Alsina: il·lusió i seducció. Hem de ser capaços de ser el motor social; de seduir amb la nostra feina, fer-la atractiva, fer-la útil i pràctica. De transmetre il·lusió pel que fem i per com ho fem. Reconec que són dos termes nous per a mi, i que encara no he tingut massa temps per a pensar-hi amb calma. Penso que són dos conceptes que caldrà treballar i desenvolupar, i crear un discurs bibliotecari al seu voltant: com il·lusionem les biblioteques? Com seduïm?

Finalment jo afegiria, també, un parell de conceptes més: risc i valentia. Qui és el valent que assumeix el risc, i adopta primer els nous paradigmes que estan arribant? Ara si, ara és el moment de ser avantguarda. Hi ha algú? Parlem?

MÉS FONTS SOBRE LES 12ES JORNADES:

Hi ha altres blogs que també han fet les seves ressenyes de les #12JCD, entre els que destaco:

I el Twitter va bullir durant dos dies amb el hashtag #12JCD, i també el diàleg i la conversa amb l’Ignasi Bonet, la Gamoia, en Ferran, en Toni, el COBDC, en Jordi, l’Eli Ramírez… i és clar, també amb el twitter d’un servidor de tots vostès.

Avatar photo

Bibliotecari-documentalista. Pare de dues xiquetes meravelloses i que m'estimo amb bogeria. Fent feina de bibliotecari a la #BiblioEpiscopal. Vivint entre #Tortosa i #Barcelona. Els trens de la #R16 són el meu tercer espai. Curriculum | Llibres publicats | Tots els noms del tren

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *