I és que la reducció dels edificis portarà implícita una reducció encara més important: la de l’experiència lectora, que transformarà radicalment l’espai de la biblioteca. Per aquesta experiència única, individual i instransferible que és la lectura individual, caldrà deixar de pensar sobretot en espais comuns, per intentar trobar espais íntims, profunds i irrepetibles. Espais que facilitin la connexió única entre lectura, entorn i persona; una connexió que sempre té lloc en una única escala, la meva, la teva, la d’ella o la d’ella… i totes diferents però alhora vàlides i imprescindibles. Espais que facilitin també la focalització en el fet mateix de la lectura i que vehiculin una major adquisició de coneixement i d’informació, independentment de si es fa amb un llibre, un portàtil o una tauleta. En aquesta reducció ajudaria també una més que necessària personalització dels espais.
L’escala és la representació gràfica sobre el paper de quelcom real. Però també ho pot ser de fets i de matèries humanes com són la lectura i la informació. I en l’era de les grans aglomeracions d’informació impersonals, es fa requisit indispensable que les biblioteques esdevinguin llocs d’escala reduïda, senzilla i individual, i que permetin una millor experiència sensorial i cognitiva, en tots els sentits. I la concepció d’una nova escala lectora és el millor camí per aconseguir-ho.
