Del passatge sense sortida
el meu monyo desfet,
rubor de pecat
d’ulls mal pintats,
amb llavis d’alba.
El traç de Claude Monet emboirat de llum impressionista.
Mitja amb carrera i tanga de setí,
alliberades
–a l’anomenada Galeria–.
Nit de fraternitat canalla,
sola
dins l’avió de tornada.
Damunt d’olis i pinzells,
llisquen les nostres pells.
Fortor d’aiguarràs per netejar
(tot rastre)
mil carícies i un valor,
mil esgarrapades i un dolor,
d’un petó i un adéu.
Avui, del despertar amb sol naixent
el carreró ja és un carrer,
el rubor s’ha despintat
emmarcat en el record.
Asseguda a la barra d’aquest bar
on abans era el teu loft,
un neó
que hi posa LOVE
@nan gràcies
@Caelumtangi@blog.mastodont.cat