El 2020 ha estat també per a mi l’any de la Viquipèdia. L’any en què m’he acabat de treure del damunt vells pensaments respecte la Viqui… que amb el temps he vist que no servien per a res. A hores d’ara m’aproximo al centenar d’articles iniciats de cap i de nou. I he orientat la meva línia editorial a escriure sobre assumptes ebrencs, que per aquestes latituds meridionals del país anem una miqueta coixos i encara hi ha molta feina per a fer. Hom podria dir que 100 articles escrits és ben poca cosa. I si, amb prou feines, un 0,015% del total d’articles. A nivell quantitatiu, doncs si, és més aviat gens. Però qui valori i entengui la Viquipèdia només en termes quantitatius, doncs s’equivoca de mig a mig. Al contrari, a la Viquipèdia cal mirar-se-la i entendre-la amb ulls qualitatius, que és justament on rau el seu valor intrínsec i real. I és que la Viquipèdia ajuda a enfortir qualitativament parlant l’ús del català científic, acadèmic i enciclopèdic, tot fent que esdevingui una eina absolutament vàlida per a fer ciència; i més important: per a difondre ciència i altres coneixements erudits i de qualitat entre el gran públic. Al nivell de qualsevol altre idioma, en igualtat de condicions. I per fer efectiu aquests estàndards de qualitat, a la Viquipèdia cal citar les fonts. Cal citar molt. Cal citar sempre. Vaja, com en qualsevol altre article científic que hom redacti i que vulgui publicar amb certes garanties d’èxit en alguna revista del seu sector professional. Les cites i la bibliografia son els dos fonaments bàsics sobre els quals descansa la qualitat científica de la Viquipèdia. Per això, precisament, és tan important i necessari que els bibliotecaris hi participem de forma activa, aportant els coneixements nuclears de la nostra disciplina.
Penso, d’altra banda, que la Viquipèdia és, potser, un dels últims actes de resistència que ens queden als catalans a internet, per al manteniment de la llengua i la cultura pròpies, i la seva presència i visibilitat en un món que tendeix perillosament a la uniformitat, i també a la uniformització. També cultural. També idiomàtica. És l’últim reducte, una de les últimes barricades que tenim els catalans per a continuar creient en la utopia -encara la utopia- d’un món millor basat en el coneixement comú, compartit, comunitari i en català; un món centrat en el benefici social del procomú, allunyat de la lògica mercantilista del benefici crematístic que ho malmet, ho tiranitza i ho enverina tot. És un dels últims merlets on defensar que qui surti guanyant sigui, senzillament, la societat i la cultura catalanes en general. La Viquipèdia és una eina i una forma d’entendre el món totalment social i descentralitzada, i és hereva d’una internet primigènia de la qual cada cop en queden menys exemples. En definitiva: que sense les aportacions de milers de voluntaris anònims, aquest coneixement procomú simplement no existiria. Fins i tot es perdria. Es perdria bona part del pas del català contemporani a la xarxa. Ningú hi guanya, però al mateix temps hi guanyem tots, que no és poc.
Crec que participar activament a la Viquipèdia és un profund acte de protesta i de rebel·lia. És un enorme acte antisistema, que busca emetre coneixement lliure i de qualitat, i a més fer-ho en una llengua minoritària i minoritzada. La utopia ja és aquí. Usem-la. Participem-hi. I parafrasejant la gran Maria Mercè Marçal, a l’atzur agraeixo tres dons: ser bibliotecari, escriure a la Viquipèdia, i fer-ho en català. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
