El capitalisme neoliberal mata

Fa una temps ja vaig escriure sobre la festassa de les autopistes, una disbauixa constructora que ha portat a que hi hagi més de 12.000km de vies d’alta capacitat escampades per tota Espanya, i alguns centenars de quilòmetres també per Catalunya. Ja saben, allò de muy mucho español, i mentrestant natros a recollir les engrunes de la teca… pagant, és clar. Tot aquest sarau ja dura des de finals dels anys 60 del segle XX, quan es va fer cas a ulls clucs de les “recomanacions” del Banc Mundial, organisme paradigmàtic i tòxic d’aquest capitalisme neoliberal salvatge en el qual estem immersos, tot vivint cofois i alegres mentre les nostres vides i el nostre entorn se’n van a la merda. Però seguim creixent. Resumint, aquestes recomanacions deien que calia construir una autopista en paral·lel a la Mediterrània, i també que calia anar tancant les línies de ferrocarril que no fossin rendibles. La resta, com vós ja sabrà lector informat, o lectora informada, és història. Però aquesta història ens ha portat a la dependència total i absoluta del transport per carretera; transport que, evidentment, necessita del gasoil per a funcionar.

Si els explico aquesta parrafada és perquè fa pocs dies vaig llegir que a partir d’avui mateix el gasoil experimentarà una forta pujada —i espero que vostès també l’hagin llegit—, ja que entra en vigor la prohibició a tota la nostrada Unió Europea d’importar gasoil rus. Ja saben, el dimoni rus… o com ja no es pot aguantar més la hipocresia majúscula i pornogràfica d’enviar tancs alemanys a Ucraïna i al mateix temps continuar pagant morterades als oligarques russos per a seguir calentant les llars dels pobrets europeus. I com sempre, ho acabarem pagant els proletaris i els treballadors… els de sempre vaja. A l’altra banda del mapamundi, diria que les petrolieres estatunidenques ja es deuen estar fregant les mans pensant en les exportacions de gasoil en vaixell que començaran a fer a partir de la setmana vinent. Evidentment, a preu d’or, i que pagarem amb un somriure d’orella a orella. Si encara no han llegit la notícia, el final de tot a l’article s’hi diu una frase que penso que tanca aquest cercle “virtuós” absolutament desastrós, de l’economia neoliberal, neoconservadora i occidental, regida per les indústries de l’automòbil i del petroli: “El cataclisme que s’acosta dona com per posar-se a tremolar. Fins on arribarà la inflació en un país sense xarxes ferroviàries suficients com per articular una mobilitat interurbana sense cotxes i amb tot el transport depenent d’un gasoil que, tot i que encara no a preu d’or, costarà, més o menys, el mateix que l’encens i la mirra?”. Caram! Veuen ja per on vaig? I tot plegat és encara més feridor i cruel quan ja se sap que Exxon ja sabia l’impacte dels combustibles fòssils en el canvi climàtic des de l’any 1977. Exxon, i el govern dels Estats Units, és clar. I com hauria estat el futur per a les Terres de l’Ebre si no s’hagués desmantellat la línia de la Val de Zafán? O si s’hagués seguit apostant pel Carrilet de la Cava? O què hauria ocorregut si s’hagués completat la línia entre Vinallop i Amposta, quan ja es va arribar a fer la plataforma i que ara és un element d’arqueologia industrial força desconegut? O més modernament, què hauria passat si no s’hagués tocat el ramal Tortosa-Freginals? Doncs segurament no ho sabrem mai. Però molt probablement el territori no s’hagués despoblat tant, i que amb una xarxa ferroviària consistent i extensa hauria atret indústria, i conseqüentment, persones. Però vaja, tot això seria només una bonica ucronia del que hauria pogut ser…