Mentre la nostra professió i tots els seus processos tècnics són cada vegada més complexos i alhora automatitzats, per tal de donar resposta a una societat cada vegada més polièdrica, per contra els edificis de les biblioteques estan vivint un procés de depuració, un camí cap a un minimalisme funcional, orgànic i programàtic. Crec que els edificis bibliotecaris són cada vegada menys complexos, més senzills, més humans… però no per això menys útils. Hi ha dos exemples de biblioteques mínimes, que s’han netejat de tot allò que és superflu i accessori: la Biblioteca de Ban Tha Song Yan, a Tailàndia; i una Biblioteca acadèmica personal a Nova York… Evidentment que són biblioteques radicalment diferents, en contextos antagònics i que busquen finalitats oposades. Però en el fons penso que amaguen un desig comú, uns objectius compartits: repensar el concepte de biblioteca, els seus usos, les seves funcions, i reduir-la a la seva mínima expressió; vehicular-la cap allò nuclear en ella mateixa, trobar-ne l’essència mateixa.
Potser ens cal pensar en aquests termes: què és allò de fonamental en la nostra professió? Potser només ho són tres o quatre coses: i les persones i a on ens presentem i ens relacionem físicament entre tots nosaltres siguin una d’aquestes coses… Els edificis de biblioteques potser van una passa endavant, i ja ens mostren com hauria de ser un futur que ja estem vivint. La digitalització i els núvols plens d’informació i persones són factors imprescindibles per entendre aquests canvis. Potser les biblioteques haurien de ser precisament això, contenidors de persones. Senzill i proper, però alhora tan complicat i difícil d’aconseguir. Les biblioteques són persones, i les persones són biblioteques: i les dues biblioteques que hem referenciat van de forma clara i precisa en aquest sentit. Biblioteques senzilles, d’una senzillesa profunda i aclaparadora, i que busquen tan sols satisfer als seus usuaris. Sense artificis, de forma crua i radical. Avui en dia ja és possible construir biblioteques sota aquestes directrius, de senzillesa i simplicitat. I ho és tècnica i professionalment. Només cal ser valents, agosarats. Els edificis de les biblioteques han de ser capaços de centrar-se en les persones, ja que pel que sembla el contingut (els documents, els ítems, els llibres…) seran difusos i viuran etèriament. El continent i la finalitat última de la nostra professió s’hauran de barrejar: el continent, els edificis, es barrejen i es fusionen amb les persones.
