Matriarcalisme català

“Ximo Torero i la nóvia”, una cançó del dia de Pasqua

 

En el grup “Rescatem paraules de l’oblit, Jose V. Sanchis Pastor afegí que “La de ‘Ximo Torero i la nóvia’ també és molt graciosa”[1], cançó que, en la web “Diània.tv” (https://www.diania.tv/videos/musica/rock-pop-mestissatge/home-romancer-canco-de-pasqua-ximo-torero)  figura així:

“Ximo Torero i la nóvia,

carregats amb un bon berenar,

se n’anaren un dia de Pasqua

allà, a la Petxina, a passar l’esprà[2].

 

Ella portava bon magre,

sobrassada i dos pans redons,

ell portava una gran llonganissa,

ous, faves i llomello,

i, de postre, portava cacau.

 

En un banquet, ben assentats i juntets,

ella li diu: – Ximo, ¿quin vols?

La Xurra, que està molt satisfeta,

tirà mà de la cistelleta

i li trau el berenar.

 

Ximo Torero i la nóvia[3]

 

Ximo li diu:  – Posa’t al tall, amor meu,

atraca’t bé, no tingues por,

que, en Pasqua, és cosa molt preciosa,

menjar-se la llonganissa

i, després, tastar els ous”.

 

Aquesta cançó, però en el mateix grup i el 3 de novembre del 2020, Reyes Pastor l’escrivia així:

“Ximo Torero i la nóvia,

carregats en un bon berenar,

se n’anaven el dia de Pasqua,

allà a la piscina, a passar la vespra (l’asprà).

 

Ella portava bon magre,

tomaqueta i dos pans torrats;

ell portava una gran llonganissa,

ous i faves i llomello

i, de postre, portava cacaus.

 

Apretaets[4] en un banquet,

ben juntets,

Ximo li trau el berenar,

I, ella, com és molt atrevida,

li ‘sampa’[5]la llonganissa

i li diu ‘Ximo, tinc fam’.

 

Atraca’t bé, no tingues pena ni por,

atraca’t bé i farta prou,

menja, que és cosa molt precisa,

acaba’t la llonganissa

i, després, menja’t els ous”. 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Bon Diumenge de Pasqua i Bona Pasqua.

 

Notes: [1] Aquesta cançó, com em comentà Jose V. Sanchis Pastor, el 22 de juliol del 2020, “Per la zona de la Vall d’Albaida, es cantava molt”. La Vall d’Albaida és una comarca valenciana.

[2] Esprà es una pronúncia popular de vesprada, però no és normativa. Igualment, aquests quatre primers versos son la tornada.

[3] Tornada.

[4] Literalment.

[5] Del castellà, zampar, castellanisme inadmissible i que es pot substituir per fotre, galdir o, per exemple, endrapar.

Nasquí en Aldaia (l'Horta de València) en 1971, acabí Magisteri (especialitat Humanes) en 1994 i, des que era xiquet, he estat molt interessat per la llengua catalana (àdhuc, pel seu ús genuí), per la cultura tradicional i pel folklore vernacles en terres catalanoparlants com també per la literatura, per l'art i per la maternitat matriarcalistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *