Matriarcalisme català

La rondalla que em contà mon pare quan jo era xiquet

 

Tot seguit, expose un text publicat anit.

 

Paraules de hui:

“Avant les atxes”, Kike.

“Endavant, sempre endavant”, Antonia Verdejo.

“Endavant ses atxes” “Moltes gràcies”,Rosó Garcia Clotet.

 

****

Hui, entre d’altres coses, he parlat amb mon pare (Aldaia, 1942), qui, de matí, he recordat que, quan jo encara era un xiquet de, poc o molt, dotze anys (cap al 1983), em contà una contarella popular per Aldaia i per Alaquàs (dues viles de l’Horta de València). Ací vos l’escric, d’acord amb lo que evoque:

“Molts anys arrere, un home, en plena foscor del dia, anava pel Camí Vell de Torrent, un camí en què, aleshores, no hi havia llum artificial com ara.

Tot anava bé, però, a mitjan recorregut, notà que no podia continuar.

Llavors, sense girar-se, per la por que tenia, començà a dir:

— No! Si us plau! No em feu cap mal! ¡Vos faré la favor que vullgueu, però no em mateu!

Passà la nit i, quan s’albirava l’eixida del sol i, tot i la foscúria, la color morada començava a minvar i a cedir cap a colors més pròximes al carabassa, l’home començà a estar més segur.

Aleshores, féu mitjà volta… i veié que, part de la roba que portava, havia restat enganxada a una mata grossa que hi havia pel camí.

Per això, ell continuà, com la vida”.

Sincerament, crec que és la primera rondalla valenciana (ací, més aïna, una narració comarcal) que vaig oir fins a eixa edat.

Per contra, a nou anys, ja havia començat a llegir poemes, àdhuc, junt amb la lletra de cançons tradicionals per l’Horta de València i, en més d’un cas, que també ho són en altres indrets: el llibre “A riures toquen”, de Maties Ruiç Esteve (Mislata, l’Horta de València, 1876-1956), de poesia festiva.

Potser per això, a hores d’ara, encara tinc afició per les contarelles, per la música tradicional de terres catalanoparlants i per la poesia vernacla.

Finalment, gràcies a tots els qui preneu part en la recerca i als qui ho han fet. Vos dedique aquest relat.

Ah! Ma mare m’ha contat una llegenda d’Alaquàs en relació amb la Mare de Déu de l’Olivar i ja figura en la investigació junt amb una que em transmeté Francisco Monzó (Quart de Poblet, 1930) el 20 de desembre del 2006.

I tu, de bon matí, també vas a l’era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d’un xiquet.

I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

 

 

Què en sabeu de la comarca on viviu? Gràcies.

Nasquí en Aldaia (l'Horta de València) en 1971, acabí Magisteri (especialitat Humanes) en 1994 i, des que era xiquet, he estat molt interessat per la llengua catalana (àdhuc, pel seu ús genuí), per la cultura tradicional i pel folklore vernacles en terres catalanoparlants com també per la literatura, per l'art i per la maternitat matriarcalistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *