Text d’anit, 11 de març del 2026.
****
Hui, entre d’altres coses, he parlat amb ma mare sobre un amic que, més d’una vegada, m’envia missatges que són la versió en pdf de diferents diaris. Per exemple, aquesta setmana ja n’he rebut, si més no, de tres.
Així, li dius:
“— Jo, fa poc, pensí ‘Antonio degué ser mitjancer en l’empresa on treballava, degué fer-hi de pont,…’.
I hui, que he parlat amb ell i que li ho he demanat, m’ha respost que sí. A més, m’ha afegit que eixos diaris li’ls passa un murcià.
I l’amic no li cobra. I, a mi, m’apleguen sense haver de pagar ni un clau, ni de ser-ne subscriptor.
Per això, li he comentat que, al meu coneixement, cada u de nosaltres té més tendència a donar de manera altruista en allò que més li agrada i que més fàcil li resulta, en allò que considera que més pot aportar per a més persones”.
Agregarem que, algunes vegades, ell em feia de mitjancer, de transportista o, per exemple, m’ajudà a portar els deu exemplars de franc que vaig rebre en publicar-se el llibre sobre els Sants de la Pedra… I li ho agraeixes.
Un poc després, copsem que lo que més ens ompli, almenys, en les relacions humanes, és adobar el terreny perquè el proïsme no puga ser manipulat per gent sense escrúpols i estar creatius. En el cas de la recerca, davant els qui, intencionadament, tracten de fer-nos caure en el parany que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és patriarcal.
Doncs bé, d’acord amb la cultura tradicional vernacla en terres catalanoparlants, amb escrits sobre la resta de les cultures que hi ha en la península ibèrica (això és, la gallega, l’asturiana, la castellana, la basca, l’aragonesa, l’occitana i la catalana),… la gran majoria són matriarcalistes. Quines? Totes, llevat de la castellana i de l’aragonesa.
Finalment, algú podria demanar-nos perquè, com ara, sí que diem que l’aragonesa i la catalana són diferents. Anem a pams. En una anàlisi que, en el 2021, fiu d’una rondalla de l’Horta de València, un valencià se’n va a Navarra amb una imatge de Sant Cristòfol (la qual ell havia acceptat de la dona) i uns aragonesos li demanen la bossa o la vida; i, en canvi, en Navarra, frueix de l’ambient acollidor, obert… i, altrament, s’hi troba amb valencians.
Personalment, dues vegades he estat en Navarra (en 1989 i en 1998); i més vegades, en Aragó. En terres navarreses, són molt acollidors i hi ha un alt sentiment de pertinença a la terra. Et senties ben rebut. En Terol, és representatiu el famós “Torico” (el qual viu de manera presencial). I, com pot que et diguen alguns, “Allí: arriba y pequeño, pequeño. Pero, ¿y los cojones que tiene?” (sic).
I tu, de bon matí, també vas a l’era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d’un xiquet.
I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
