Bon dia,
Tot seguit, expose un escrit publicat en el blog “La cultura valenciana és matriarcal” el 21 de febrer del 2026.
<<Paraules de hui:
“Avant les atxes”, Ramona Ibarra.
“Avant les atxes”, Kike.
“Endavant ses atxes!”, Rosó Garcia Clotet.
“Avant sempre”, Montserrat Cortadella.
****
Hui, entre d’altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he fet unes xicotetes explicacions relatives a la qüestió.
Ben mirat, hem considerat adient escriure a Josep Maria Mallarach en nexe amb la llengua materna i amb la llengua vernacla:
“— Bon dia, Josep Maria,
Hi ha el ‘Dia internacional de la llengua vernacla’? Gràcies”.
En eixe seny, adés hem vist que ens havia fet un tweet:
“— Que un servidor sàpiga, no. Quina diferència hi hauria entre el concepte de llengua materna i el de llengua vernacla?”.
Llavors, li respons:
“— Gràcies, Josep Maria,i bon vespre,
La llengua vernacla és la pròpia de la zona on vivim; la llengua materna, en el cas d’una família catalanoparlant (pares i fills), és la catalana.
‘Vernacla’ és sinònim del mot ‘autòctona’.
Per exemple, en la meua família, un cosí féu un arbre genealògic, si fa no fa, de 1815 ençà.
Tots els familiars directes meus eren catalanoparlants, com també els que viuen.
Els meus besavis, els meus avis, els oncles, les ties i els altres.
Només una germana d’un avi de mon pare i algun familiar més acostat per part de ma mare i un home que hauria nascut cap a 1900 o 1905 són casats amb un castellanoparlant.
Per tant, la llengua materna de quasi tots coincideix amb la vernacla.
Avant les atxes.
Una abraçada”.
Finalment, dir-vos que, de vesprada, els meus pares han vingut a ma casa i que m’han demanat sobre la recerca, la quantitat de contingut i sobre quanta gent la llig i què feia amb tot lo que escric per a la investigació. Aleshores, els he tret:
“— L’envie a moltes persones, la passe a una web (com he fet adés), a dos blogs. La web, la creà un home en la tardor del 2014, i ell em fa, com aquell qui diu, de guarda. És un informàtic. Jo hi pose el contingut; ell la prepara”.
Gràcies a tots els qui seguiu amb interés el treball i, més encara, als qui hi preneu part i als qui ho han fet.
I tu, de bon matí, també vas a l’era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d’un xiquet.
I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes>>.
