Bon dia,
Hui, sobre Sant Antoni “el del porquet”, en Aldaia (l’Horta de València).
He parlat amb mon pare, nascut en el Carrer Sant Antoni, en Aldaia, en 1942. M’ha dit que:
* Fa uns cent sis anys, si fa no fa, per l’any 1920, es féu la primera imatge del sant.
* En 1936, començà la guerra i acabà en 1939. Se’n salvaren l’anda, els angelets (1), el lleó i el porquet.
* Quan mon pare tenia cinc anys, potser, en 1947, es féu la imatge nova (escultura de fusta), pagada per un besoncle de mon pare, Manuel Alfonso Iglesia (l’avi Nelo), nascut cap a 1870 i de línia lliberal.
Afegirem que, com que hi ha hagut un home, relacionat amb una de les parròquies de la vila, que s’ha interessat pel tema de si la imatge podria passar a la Parròquia de la Saletta i el capellà pareix un home receptiu i que ja hi ha negociacions entre els clavaris (encapçalats per aquest clavari valencià) i el rector, en un futur pròxim, serà en aquesta segona parròquia.
A més, com hem comentat, mon pare i jo, així és garantida la continuïtat.
També vos adduiré que he viscut molt eixe lligam amb aquest sant, perquè visquí en aquest carrer fins a maig del 2009 (1971-2009), un poc després de fer els trenta-huit anys.
Per això, no tinc cap dubte que el sentiment de pertinença a la terra, en bona mesura, em prové d’aquest empelt i de la meua observació del paper que hi feien les clavariesses, en aquesta festa, en paraules de ma mare, coneguda com “‘La festa de la garrofeta’, perquè en donaven als cavalls que hi participaven, que eren els principals animals de la festa.
El primer any que jo em casí (1969), les dones eren les organitzadores. L’únic home que hi havia era l’avi Luis” (2), mon avi patern (1909-1983). En canvi, “En Alaquàs, els qui l’organitzaven eren hòmens” (3).
Ben mirat, dir-vos que el matriarcalisme ha estat molt present en la festivitat de Sant Antoni i en els actes al llarg del segle XX i del primer quart del segle XXI en la història d’Aldaia.
Finalment, la imatge del sant junt amb el porquet, simbòlicament, és en la posició genuïna mirant-los frontalment:
Esquerra: Sant Antoni. El bé.
Dreta: el porquet. El mal, el dimoni.
Aquesta imatge no és d’Aldaia, però ens serveix.
Per consegüent, com he indicat a mon pare, com l’home i la dona en moltes fotos de parelles catalanoparlants d’arrels catalanoparlants fetes abans de 1930, de què vos en posem algunes recollides per a l’estudi sobre el matriarcalisme.
****
(1) (2) (3) Informació facilitada per ma mare el 16 de febrer del 2026, per telèfon.
Nota: Les fotos de carrer són de la festa del 2020 i les fiu de dins de cals meus pares estant.
