Aquell cafè, va existir?
És clar que sí. La foto ho demostra. 30 d’abril a les 7h22pm. En vaig fer un tut i tot.
Aquell cafè, vaig beure-me’l? No ho sé.
Quan me’n vaig adonar que no sabia on era vaig anar a la cuina. Però el rentaplats estava engegat feia una estona. La tassa no podia ser pas a dins. Però tampoc vaig trobar-la enlloc.
La memòria fa males passades. De vegades et sembla que has viscut una situació que de fet t’està passant ara. De vegades el que anomenem control atencional allibera la nostra consciència del que estem fent i passem a fer-ho inconscientment, en pilot automàtic, per poder estar amatents a altres coses que fem conscientment; és el cas de conduir, no penses pas quina marxa has d’engranar ara.
Segur que hi ha una explicació pel cafè, però no l’he trobada. Me’n vaig fer un altre. Me’ls vaig descafeïnats, no patiu.
