Aviso que aquest post és magufada màxima. No tinc cap coneixement ni cap dada en què basar-me. Tot són pures cabòries fruit d’una ment malalta.
He arribat a plaça Urquinaona, m’he plantat per allí en mig, per sortir a les estadístiques. Cap endavant a la dreta se sentien un grup de veus femenines cantant consignes sense parar, molt combatives, no callaven ni un moment. I aleshores ja m’he fet la pel·lícula i m’he atansat a veure si era correcte.
Sí, un grup de noies joves, la majoria amb el cap cobert, portaven la pancarta a on darrere se n’aplegaven algunes més i altres persones. La capçalera d’aquest grup la dinamitzaven 4 altaveus de mà manegats per tres noies amb el cap cobert i una que no. Després m’ha semblat sentir quelcom d’un sindicat d’estudiants. Ja podia ser per l’edat de les noies.
La dada a tindre en compte és: On cony estaven els seus germans, els seus companys d’origen universitaris, els seus amics especials?.
A la manifestació no hi eren, excepte, m’ha semblat, un que també ha utilitzat un dels altaveus de mà més endavant.
La pregunta inversa en faig, ja fa uns quants anys, quan, a la platja de l’Escala veig els nois d’origen nord-africà jugant a futbol, i no veig a les seves germanes.
Què us passa nanos!!!!, no us importa res? Calleu quan les vostres germanes s’han de quedar a casa sense anar mai a la platja amb les seves amigues de l’escola?, vosaltres no aneu a la universitat?, i si aneu, no teniu inquietuds de cap mena?
A parer meu, sembla que viviu de renda, del avantatge que la cultura, la tradició i la inèrcia us proporciona. No cal que madureu, ni que tingueu ambicions, ni que feu costat a les vostres germanes en les seves inquietuds, en cas que les tinguin. Sembla que us comporteu d’una manera infantil, esperant que el pes de la història i la tradició us faci la feina, mentre algunes de les vostres germanes estudien i lluiten al carrer per una causa justa.
Aquest és, em sembla a mi, un dels ingredients que conformen societats estancades, societats formades per persones socialment i políticament immadures i infantils que s’enfonsen en una foscor de segles. Als nens, els governen persones paternalistes que creuen que ells sí que saben els que els hi convé. Els nens ploren quan els hi roben la cartera, però es queden asseguts a terra sense saber el que fer.
Deixeu que les dones us governin, avui semblaven més madures que vosaltres.
Falestin hurra, hurra. Israel barra, barra.
