Els passats 25 i 26 d’octubre d’enguany vaig poder experimentar l’enèsima prova empírica — i ja he perdut el compte — de que els horaris d’aquesta estructura d’estat en fallada tècnica que és l’R16 estan inflats de forma barroera i impúdica, amb impunitat i nocturnitat, i sense cap mena de vergonya. I ho vaig comprovar amb el tren número 18255 (o 30833, segons les fonts). Actualment, l’horari oficial d’aquest tren diu que surt de Passeig de Gràcia a les 15.51h, i que arriba a Tortosa a les 18.13h. És a dir, que fa el trajecte en 2h22m. Doncs bé, aquells dos dies vam sortir de Gràcia amb un retard de 9 minuts, i vam sortir a les 16h tocades. Normalitat al servei. La sorpresa va ser que a Tortosa vam arribar a les 18.05h. És a dir, que vam fer el trajecte amb 2h05m. Vam estalviar-nos 17 minuts. Si agafen el tren de forma puntual, els pot sembla poca cosa, o fins i tot un fet anecdòtic, divertit i festiu. Però per algú que agafa tots els dies i el tren i que depèn d’aquest mitjà de transport per anar a treballar i per tornar a casa i poder estar unes hores amb la família, entendran que aquest guany adquireix una importància cabdal. I demostra, a més, la pèssima gestió de Rodalies en matèria d’horaris, un aspecte que convé recordar ja és competència traspassada a aquest nostrat Govern Petit que reclama amb tanta insistència el traspàs complet del servei. Si només amb els horaris ja hi ha aquest desgavell, que la Santa Cinta ens agafi confessats quan hi figuin les seues grapes i ho gestionin completament.
Perquè facin números ràpids: agafo el tren 10 cops a la setmana, així que si aquest guany de 17 minuts es repetís en cada un dels trajectes que faig, acabaria guanyant 170 minuts a la setmana. És a dir, 2h50m. Quasi tres hores que esgarraparia a la vida. Però saben el més greu? El més greu és que tots els qui per obligació hem d’agafar trens tots els dies (passatgers, interventors, maquinistes…) sabem perfectament que aquests horaris són absolutament irreals, que estan inflats, i que els temps de trajecte a l’R16 — que és la línia que conec — han augmentat malgrat disposar d’una nova variant que ens van vendre com una panacea i que ha acabat per no solucionar res. És a dir, podem dir ben alt que el Govern Petit roba temps de manera oficial i legal als catalanets, amb eficiència nòrdica, malgrat les demostracions empíriques de que es pot viatjar amb menys temps entre Barcelona i Tortosa. Perquè recordem que ja fa anys que som natros, des dels despatxos de can Palauet, els qui gestionem els horaris. Allò de que cal procurar pel benestar de la ciutadania ja ho deixem per a demà, que avui arribo tard a la feina. I personalment em fa més mal aquesta mala praxi institucional, el fet d’haver constatat una vegada més (no és la única que he experimentat el que els he explicat) que una realitat millor és possible, i que ves a saber per quins fondos motius ens la neguen. Un altre dia els explicaré que en aquests quasi vuit anys que porto rondant pel sud de Catalunya, he perdut en retards ja més de 14 dies.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
