A propòsit del cas del Rubiales, rumiava sobre el següent però no m’atrevia a publicar-ho, fins que vaig veure un tut en que una dona parlava del mateix i aleshores va sortir aquesta conversa:
Jo: Mira, fa dies que hi penso, que no és exactament, o no solament, masclisme. Però no m’atrevia a ficar-me en aquest jardí. Per què, si hagués passat a la inversa, parlaríem d’abús de poder, no d’una altra cosa. El masclisme, crec, sempre és dona quan hi ha una posició de poder, és una condició necessària. Si no, és tracta de misogínia. Que en penseu?
A: ostres, ho hauria de pensar, que encara estic aprenent. Tanmateix, les dones típicament i estadísticament ocupem posicions més baixes (per exemple en l’entorn laboral), que continuen formant part de la desigualtat i, per tant, la posició de poder de l’home és molt fàcil, fins i tot en l’àmbit familiar. Aviam si algú et diu alguna altra cosa.
Jo: exactament, sempre és l’home el que es troba en la posició de poder, per això les agressions sexuals són comeses per un home contra una dona, excepte en els casos de pederàstia contra infants, a on també hi ha una relació de poder adult-infant. En definitiva, que els abusos sexuals són abusos de poder i la resta és misogínia pura i dura. Un pico? Abús de poder Totes són putes! Misogínia Si algú ho vol rebatre amb respecte, estaré encantat de llegir-lo.
B: jo també ho he de pensar més… però afegeixo un element per a seguir reflexionant: entre un directiu i un jugador masculí adult també hi ha una relació de poder desigual. Però no hem vist una situació com aquesta… Penso que el fet que les jugadores siguin dones condiciona com les tracten
C: Per això, sense ser expert, crec que la paraula és patriarcat. L’home per sobre de la dona. O més aviat: heteropatriarcat.
Jo: @B Cert, no hi ha casos en el món de l’esport, però si en altres sectors crec recordar. En qualsevol cas compro l’argument de la predisposició en tractar-se d’una dona, però podríem argumentar que comença amb una suposició, el pensar que serà més submisa… davant el poder. @C bé, un patriarcat no explicaria el cas invers (ínfims però existents i sempre, crec recordar, en contextos laborals superior jeràrquica-subordinat). Bé, com veieu, no tinc les dades a mà 😁
C: Precisament per això, per ser ínfims els de relació de poder dona > home, es pot parlar de patriarcat. Per cert, els homes també podem ser víctimes del patriarcat.
Jo: Si, el patriarcat defineix una relació de poder, la majoritària a la nostra societat, però no la única possible. Sempre hi ha una relació de poder, en una o altre direcció. Crec que és el que aquest cas exemplifica tant bé, que es tracta, sobretot, d’un abús de poder, i això permet fàcilment eixamplar la protesta molt més lluny que si parlem de masclisme. En parlar de masclisme, els capullos dels jugadors mascles no han obert la boca per defensar a una companya.
Jo: M’ha vingut al cap: si en una societat matriarcal els abusos sexuals contra els homes no es donen amb la mateixa intensitat amb la que es donen contra la dona en una societat patriarcal, aleshores sí que hauríem de parlar de masclisme pur i dur, en una característica intrínseca de l’home.
Jo: Ja ho tinc! #masclisme és aquell moment en què, sense pensar, dius alguna cosa com què “les jugadores ja juguen tan bé com els jugadors” #borrell dixit. ¿Un pico?, abús de poder. Totes són unes putes!, misogínia. Pobretes… Masclisme.
